Dissabte vinent, dia 29 de maig se celebrarà una jornada de memòria històrica a Prats de Lluçanès.
La primera activitat prevista és la ruta guiada “Confiscacions a Prats de Lluçanès (1936-1939)”. Aquesta activitat s’havia de celebrar en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni la tardor passada i es va haver d’ajornar. La ruta s’iniciarà a les 10 del matí i anirà a càrrec de Roser Reixach i Anna Gorchs, amb la col·laboració de M. Àngels Parareda. El nombre de places és limitat i cal inscripció prèvia al correu electrònic patrimoni@pratsdellucanes.cat o al telèfon 93 856 01 00.
A les 12 del migdia, al carrer de Sant Pere, tindrà lloc l’acte d’homenatge als pradencs deportats en camps nazis. Es col·locarà una nova llamborda Stolpersteine en record de Francisco Rovira Viñolas, deportat al camp de concentració de Dachau l’any 1944. L’acte comptarà amb la presència del director del Memorial Democràtic, Jordi Font i la col·laboració de l’EMAL.
L’acció vol contribuir a recuperar la memòria històrica de Prats. Segons declara la regidora de Patrimoni, Montserrat Juvanteny, “gràcies a la recerca i l’estudi per part d’algunes persones, avui podem recordar què va passar al nostre poble i que no caigui silenciat en l’oblit”.
Francisco Rovira Viñolas, conegut amb el sobrenom el Tera i espardenyer de professió, va néixer a Prats de Lluçanès el 1913. Residia al carrer Sant Pere número 57. Durant la Guerra Civil espanyola va ser secretari del Sindicat d’Art tèxtil-UGT de Prats de Lluçanès i va simpatitzar amb les esquerres. Una vegada acabat el conflicte va fugir a França.
Entre el 1943 i el 1944 va formar part de la resistència francesa, en concret d’una brigada dels anomenats «Guerrilleros españoles» a la zona d’Aude. Detingut pels alemanys el 1944 i traslladat inicialment al frontstalag de Compiègne, va ser deportat el 20 de juny al camp de concentració de Dachau, d’on va ser alliberat el 29 d’abril del 1945. A causa dels maltractaments a què va ser sotmès quan el van arrestar, va perdre la visió de l’ull esquerre i en el dia de l’alliberament també va patir diversos traumatismes, seqüeles que va arrossegar tota la vida. Reconegut com a víctima de la guerra, va rebre ajut vitalici de l’estat francès i una distinció per la seva col·laboració amb les Forces Françaises de l’interieur (F.F.I). Va morir a Narbona el 1988.
L’acció vol contribuir a retre homenatge a les persones pradenques deportades pel nazisme, a les víctimes, però també als supervivents dels camps de concentració. Aquesta serà la tercera llamborda col·locada al poble i se sumarà a les de Melcior Capdevila i Josep Terradellas.
Les Stolpersteine o pedres que fan ensopegar, creades per l’artista alemany Günter Demnig, són llambordes quadrades, de formigó, recobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de les persones empresonades i deportades. Aquestes llambordes es col·loquen al paviment, davant dels edificis on les víctimes van viure abans de l’empresonament o la deportació.
La jornada compta amb el suport del Memorial Democràtic i la col·laboració de l’EMAL.
