L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès és l’itinerari commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. L’endemà, 250 soldats republicans que defensaven la posició van ser ajusticiats. Dies després, van ser enterrats en fosses pels veïns de la vila. La major part d’aquestes fosses se situen als voltants de l’ermita de Sant Sebastià, seguint la carena fins a Sant Andreu de Llanars, però també se’n troben prop de les masies i als marges dels camps de conreu.
Avui un itinerari commemoratiu recupera la memòria d’aquells fets en diversos espais que conserven una càrrega simbòlica i emocional molt important pels pradencs i pradenques.
- Tríptic de l’itinerari commemoratiu (català)
- Tríptic de l’itinerari commemoratiu (castellà)
- Tríptic de l’itinerari commemoratiu (anglès)
Consulta la Memòria Interdisciplinària de les actuacions a les fosses de Prats de Lluçanès
Monòlits de l’Espai de Memòria
Plafó 1 – Les Fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès
El 3 de febrer de 1939, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. No hi va haver ni pietat ni justícia. Prop de 300 soldats de l’exèrcit de la República que defensaven la posició van ser ajusticiats en aquests camps. Els vencedors van prohibir portar-los al cementiri i van obligar els veïns a enterrar-los en fosses.
En homenatge als soldats del XI i XVIII Cos de l’Exèrcit de la República i a tots els que van morir aquí defensant la justícia i la llibertat. 3 i 4 de febrer de 1939.
Escolteu l’audioguia del Plafó 1: Les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès
Plafó 2 – Fossa de Sant Sebastià
En aquest camp que s’estén a la dreta es va excavar una fossa col·lectiva. Tot i que gran part de la fossa va ser arrasada fa anys pel pas de tractors i màquines, es van exhumar un mínim de 14 cossos, la majoria dels quals no estaven sencers. La memòria col·lectiva dels veïns de Prats de Lluçanès situava en aquest camp dues fosses amb uns 50 individus cadascuna. L’equip d’arqueòlegs va realitzar diverses prospeccions, però les tasques de conreu i el pas del temps han fet difícil la conservació de les restes.
Acompanyant les restes dels soldats, s’han trobat una gran varietat de botons que permeten identificar a quin uniforme pertanyien. A més de botons del Cos de Carabiners i d’altres sense identificar, cal destacar la presència de botons amb la inscripció Cuerpo de Bomberos i l’escut de Barcelona, els quals podrien correspondre als 6 bombers desapareguts als voltants de Prats el 3 de febrer de 1939.
Entre els objectes personals que s’han trobat hi ha rellotges, plomes estilogràfiques, cremalleres, fulles d’afaitar, claus, encenedors, sivelles, plaquetes d’identificació i també diferents restes de tela.
Escolteu l’audioguia del Plafó 2: Fossa de Sant Sebastià
Plafó 3 – Fossa del cementiri de Sant Andreu de Llanars
En aquesta fossa, excavada dins d’un antic cementiri, es van exhumar les restes de 4 soldats de l’exèrcit de la República. Tenien edats compreses entre els 17 i els 19 anys, el més jove, i entre els 30 i els 39 anys, el més gran. Almenys dos d’ells presenten evidències d’haver estat executats.
Durant l’estiu del 2107 es van iniciar les excavacions en aquesta zona. Testimonis orals de veïns de Prats de Lluçanès situaven diversos enterraments al voltant de l’ermita de Sant Andreu de Llanars. A banda de la fossa dins de l’antic cementiri, la memòria col·lectiva situa una fossa amb prop de 20 cossos al camp adjacent. L’equip d’arqueòlegs va fer diverses prospeccions sense trobar-hi res.
El bon estat de conservació dels cossos exhumats al cementiri va facilitar l’extracció de mostres d’ADN per creuar amb el banc de dades de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil.
Juntament amb els cossos es van trobar diversos objectes personals, com ara mines de colors de llapis, una ploma estilogràfica, un rellotge de butxaca, una lent d’ulleres…, i restes d’uniformes: botons de nacre i de fusta, un cinturó amb la sivella de ferro, cremalleres i unes botes que encara portava posades un dels soldats.
Escolteu l’audioguia del Plafó 3: Fossa del cementiri de Sant Andreu de Llanars
Plafó 4 – Refugiats de la Guerra Civil. Escola de les Dominiques
Durant la Guerra Civil, Prats de Lluçanès va quedar a la rereguarda republicana, per la qual cosa va ser destí d’un gran nombre de refugiats de l’Estat espanyol i d’altres poblacions de Catalunya.
Del novembre de 1936 a l’agost de 1938 van arribar al municipi 460 persones provinents de diverses zones de guerra, un terç de les quals eren infants menors de 12 anys. La resta, dones de diverses edats i homes grans.
Arribaven en onades i en qualitat de refugiats de guerra i, per tant, amb els drets d’aixopluc i alimentació garantits. Si s’observen les dates d’arribada i la seva procedència, es pot resseguir l’avanç dels fronts de guerra. Molts dels refugiats ja havien fet estada a d’altres pobles i a mesura que el front de guerra s’hi acostava, havien de marxar a noves destinacions.
A Prats de Lluçanès, el refugiats de guerra rebien una subvenció de l’Ajuntament, recollida entre els veïns del poble, per alimentar-se i aixoplugar-se. Molts d’ells s’estaven a la rectoria; d’altres, a l’escola de les Dominiques; i d’altres eren acollits per famílies del municipi. Durant l’estada dels refugiats a Prats es van registrar alguns naixements i també algunes morts.
Els primers d’arribar, a finals del 1936, procedien de Madrid. L’estiu del 1937 els gruixos de refugiats que arribaven provenien de Cantàbria, Euskadi i Astúries; i a partir del 1938, majoritàriament d’Andalusia i l’Aragó.
Procedència dels refugiats:
• 74 provinents de Madrid, en diverses onades entre el 1936 i el 1938
• 116 provinents de Cantàbria, entre el 27 i el 29 d’agost de 1937
• 9 provinents de Tànger, el 15 de febrer de 1937
• 34 provinents d’Euskadi, en diverses onades entre el 1937 i el 1938
• 22 provinents d’Astúries, en diverses onades entre el 1937 i el 1938
• 120 provinents d’Andalusia, la primavera del 1938
• 34 provinents de l’Aragó, la primavera del 1938
• 24 provinents de Castella, la primavera i estiu del 1938
• 15 provinents de Lleida, la primavera del 1938
• 12 provinents de diferents punts d’Espanya i Catalunya, durant el 1938
Escolteu l’audioguia del Plafó 4: Refugiats de la Guerra Civil. Escola de les Dominiques
Plafó 5 – Roser Fluvià
Roser Fàbregas Vilà va néixer al carrer Resclosa 5, actual número 13, a la casa anomenada Cal Vicenç. En casar-se, l’any 1923, va adoptar el cognom del marit, Josep Fluvià Llorens, de nacionalitat francesa, i va passar a ser coneguda a partir d’aquell moment com a Roser Fluvià. El matrimoni va tenir el seu primer fill el 1924 a Prats de Lluçanès i el segon va arribar el 1931, quan la família s’havia traslladat a Vic. Al cap d’un temps va marxar a viure a Barcelona i ja abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola es va instal·lar a Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), població natal del marit.
El 1939, en ple èxode de republicans cap a territori francès, Roser Fluvià va començar a ajudar algunes persones que es desplaçaven en la retirada. Era el mateix any en què el seu pare, el pradenc Ramon Fàbregas, que durant la Guerra Civil s’havia significat a favor de la República, va ser detingut i sotmès a un judici sumaríssim.
L’activitat clandestina de Fluvià es va intensificar amb l’inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser membre destacada d’una xarxa d’evasió que passava persones i documentació a través dels Pirineus, motiu pel qual va ser detinguda per la policia secreta de l’Alemanya nazi, la Gestapo, i reclosa al camp de concentració de Ravensbrück, el juliol del 1944, després de més d’un any en presons franceses. Va ser alliberada el 10 d’abril del 1945.
A posteriori va rebre diverses condecoracions i reconeixements, de l’estat francès, del govern britànic i del nord-americà.
Escolteu l’audioguia del Plafó 5: Roser Fluvià
Plafó 6 – Soldats i refugiats de la Guerra Civil (cementiri municipal)
Les restes dels soldats de l’exèrcit de la República exhumades a les fosses de Sant Sebastià, Sant Andreu de Llanars i Puigvistós, són en un nínxol a l’espera de ser identificades i lliurades als familiars. A la fossa comuna hi ha notícia de l’enterrament de 7 soldats de l’exèrcit rebel morts durant l’ocupació de la població, el 4 de febrer de 1939.
Durant la Guerra Civil, Prats de Lluçanès va quedar a la rereguarda republicana, per la qual cosa va ser destí d’un gran nombre de refugiats de l’Estat espanyol i d’altres poblacions de Catalunya.
Del novembre de 1936 a l’agost de 1938 van arribar al municipi 460 persones provinents de diverses zones de guerra, un terç de les quals eren infants menors de 12 anys. Durant l’estada dels refugiats al municipi es van registrar alguns naixements i també algunes morts, aquests darrers van ser enterrats al cementiri de Prats.
Llista de refugiats morts durant la seva estada al municipi i enterrats a la fossa comuna del cementiri municipal:
Natalia Frado Olaria, 55 anys. Nerja (Màlaga), 4 de març de 1937
María Esther Rodríguez Ortiz, 11 mesos. Bilbao (Biscaia), 20 d’octubre de 1937
Fernando Miguel Prado, 3 anys. Gijano (Burgos), 6 de desembre de 1937
Eduardo Fernández Rey, 64 anys. A Pobra do Caramiñal (La Corunya), 18 de febrer de 1938
Sara Solís Díaz, 17 anys. Gijón (Astúries), 7 de maig de 1938
Manuel Rondon Benavides, 24 anys. Loja (Granada), 16 de juliol de 1938
María Canales Pérez, 64 anys. Montoro (Còrdova), 25 d’agost de 1938
José María Laílla Juan, 1 mes i mig. Cardona (Barcelona), 26 de gener de 1939
Valentín Bover Germes, 55 anys. Daroca (Saragossa), 4 de març de 1939
Escolteu l’audioguia del Plafó 6: Soldats i refugiats de la Guerra Civil
