(imatge actualitzada cada 3 minuts des de la web http://webcams.meteosona.com)
El terme de Prats de Lluçanès, amb una altitud mitjana d’uns 800 metres, i per la seva situació geogràfica entre els Pirineus i la serralada pre-litoral, té un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència a continental.
Els trets principals són les oscil·lacions tèrmiques pronunciades i la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor.
Les precipitacions hi són escasses: oscil·len entre els 900 i els 600 mm/any, repartits en una mitjana de 70 dies, i tenen lloc principalment a la primavera i a l’estiu, en forma de xàfecs. Hi ha glaçades uns 50 dies a l’any i les temperatures mínimes de sota zero són molt normals. La temperatura mitjana anual és al voltant dels 11ºC. (a l’hivern amb temperatures molt baixes i als mesos d’estiu el termòmetre pot arribar als 30-35ºC)
La humitat mitjana és del 67%. La rosada matinal hi és present uns 200 dies a l’any.
Els hiverns solen ser llargs i freds i els estius calorosos de dia i frescs durant la nit.
El vent també hi sol ser present durant gran part de l’any. El més corrent és que bufi la marinada o garbí (SW), la tramuntana (N) i el gregal (NE).
Recull de dades meteorològiques de Prats de Lluçanès des del 1907
L’any 1907 Mn. Josep Valls va començar a recollir les dades de precipitació de Prats de Lluçanès. Ho va fer durant 11 anys, fins a la seva mort. Va ser el responsable de l’estació de la “Red pluviométrica de Cataluña” de la “Sociedad Astronómica de Barcelona”.
L’any 1933, Ramon Montañà Mir, va reprendre el registre de precipitacions de la població. Va instal·lar una estació a la casa familiar, i va passar a ser observador del Servei Meteorològic de Catalunya. El 1938, a causa de la Guerra Civil, es va veure obligat a deixar de fer observacions. Es va reprendre la tasca el 1941. Després de la Guerra, l’observatori va passar a deprendre del Servicio Meteorológica Nacional, actualment AEMET. Va ser l’any 1947 quan es van començar a registrar, també, les dades termomètriques, i des de llavors, s’ha seguit fent de forma gairebé continuada.
L’any 1986, Josep Maria Montanyà, fill de Ramon Montanyà, va rellevar la tasca d’observador. L’any 2008 es va inaugurar una estació automàtica, però en cap moment es deixen de recollir les dades manualment.
Actualment, l’estació automàtica registra precipitació, temperatura, humitat, força i direcció del vent. Les dades que apareixen a l’AEMET són d’aquesta estació meteorològica.
Amb l’ajuda de Francesc Comes, s’han recopilat i endreçat totes aquestes dades recollides pels meteoròlegs de la població. S’ha intentat que les taules i gràfiques siguin el màxim entenedores possible. De cada apartat s’ha fet un resum amb les dades més rellevants registrades, amb la voluntat que, amb un cop d’ull i de manera ràpida i resumida, es puguin trobar els valors més extrems o significatius.
L’estudi també recull breus biografies dels meteoròlegs locals que han recollit les dades durant els anys.
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.
