INICI : Plaça Nova
DURADA : Aprox. 2 hores
Tina: Nom que, en diferents contrades, hom dóna a diferents atuells o receptacles, com el cubell o cossi de fer bugades, el lloc destinat a trepitjar-hi els raïms, el cup per a fer vi, el lloc on hom assaona les pells, etc…. (extret de l’enciclopèdia catalana).
Les tines que podrem veure durant el nostre recorregut s’utilitzaven per emmagatzemar les glans que durant tot l’any havien de servir per engreixar els porcs.
En altres èpoques, el Lluçanès disposava d’unes grans rouredes que feia que tothom qui volgués pogués recollir les glans amb la condició de donar-ne una part a l’amo.
Per emmagatzemar-les, algunes de les cases de pagès tenien el pou o tina (també anomenat “jup” o aljub) on hi tiraven les glans i l’aigua per mantenir-les fresques i tendres durant tot l’any.
Aquestes tines s’acostumaven a construir en una zona rocosa i a vegades en la mateixa roureda. Feien un forat circular picat a la roca natural, amb una bona fondària i una entrada per abocar-hi les glans i l’aigua. Es solia cobrir amb coberta vegetal. Algunes també tenen un forat lateral taponat per una boixa per buidar-ne l’aigua.
Fonts consultades confirmen l’ús d’aquestes tines, però ningú recorda haver- les utilitzat personalment. Se suposa que es deixaren de fer servir a finals del segle XIX, o inicis del XX. Tampoc se’n pot concretar l’època de construcció, però aquest sistema d’emmagatzematge és molt antic.