Aquestes són algunes de les cançons que la Roser Reixach ens convida a cantar durant el taller de cançons per a totes les edats, dins la iniciativa Prats Sofà.

AI ADÉU, CARA BONICA

Ai, adéu, cara bonica,
quin color de rosa tens;
el qui té color de rosa
no li manquen pretendents.

Fadrinets de la muntanya,
si no ho feu, ho faré jo,
de posar la mà a la ploma
per dictar-ne una cançó.

D’un fadrí i d’una fadrina
que tots són d’un mateix temps:
ell la trobà tota sola
el matí de Sant Mateu.

Que plorava i derramava
llàgrimes de sentiment;
doncs per què, cara bonica,
plores tan amargament?

Ai, del pare i de la mare
que no volen que ens casem.
No ploris cara bonica
que aviat ens casarem.

Anirem a Barcelona
on ningú no coneixem,
tu podràs fer de minyona
i jo de mosso de peu.

Dels diners de la soldada,
gran botiga en pararem,
de pinyons i d’avellanes
també d’arròs i fideus.

Dels diners de les ganàncies,
una casa en comprarem,
una casa amb set finestres,
de balcons ja n’hi farem.

Farem una balconada
a la part del sol ixent,
per prendre la solellada
tots els dies de l’hivern.

AI MARE, ANEU A MISSA

Ai mare, aneu a missa
tuturé-turí-turà.
Ai mare aneu a missa,
que jo faré el dinar.

La mare bona dona
a missa se’n va anar.

Quan va tornar de missa,
ja no la va trobar.

Pregunta a les veïnes
si l’han vista passar.

-N’hem vist a passar una
al costat del capità.

El pare agafa el burro
i a Lleida se’n va anar.

Quan va ser al mig de Lleida
es troba el capità.

-Capità si sou bon home
la filla m’heu de dar.

-Caterina, Caterineta,
el teu pare et ve a buscar.

-Digueu-li al meu pare
que no hi vull pas anar.

-Que vull anar a la guerra
al costat del capità.

Popular catalana

CANÇÓ DEL ZOO

Tots volem anar
cap el zoo el diumenge (3 v)
Tots volem anar
cap al zoo el diumenge,
hi anirem plegats.
Anem tots cap el zoo, zoo, zoo,
anem-hi plegats, gats, gats,
anem tots cap al zoo, zoo, zoo,
anem-hi plegats, gats, gats.

Mira l’elefant amb la llarga trompa
les orelles i la llarga…
menja cacauets amb la …
i que bé que ho fa!

Mira tots els micos, grat, grat, gratant-se,
xisclen i criden grat… es pengen i salten grat…
bufa, quina picor!

I l’ós negre fa oh, oh, oh, oh, oh
molt a poc a poc oh…no t’hi acostis tant, oh…
et pot esgarrapar!

Les gavines neden i amb el bec badoquen
mengen tots els peixos i amb…
fins les més petites amb…
Quin tip de badocar!

Tom Paxton

EL CAPELLÀ I LA GALLINA

A Sant Marçal, a prop de la Bastida
vivia un pobre capellà
menjava poc, una trufa bullida
de tant en tan un crostó de pa

però un bon dia, una gallina,
prop de l’ermitatge va passar,
li va torcir el coll, la va fer rostida
i la nit mateixa se la va menjar.

Llamp que te fot que és millor que trufes
Llamp que te fot que és millor que pa
Llamp que te fot que és millor que trufes
per sopar

Popular de la Catalunya nord

EL MEU AVI

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del “Català”
el millor vaixell de guerra
de la flota d’ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella de Palafrugell.

Quan el “Català” sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar: Visca Catalunya! Visca el “Català”!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
i el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta, al peu del canó.

Quan el “Català” sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, tingueren la culpa els americans

Josep Lluís Ortega Monasterio, 1968

EL SUBMARÍ GROC

(“The Yellow Submarine”) Lletra i música de John Lennon i Paul McCartney Adaptació d’Àngel Fàbregues Retocs de l’adaptació de la lletra: Lluís M. Panyella i Toni Giménez

1. Jo vaig néixer en un país
on vivien mariners
que explicaven pels carrers
mil històries d‘aventurers.
De color groc és el submarí,
és el submarí, és el submarí.
De color groc és el submarí,
és el submarí, és el submarí.
2. Navegant de sol a sol,
arribàrem a l‘horitzó.
Orsejant per sota el mar,
dins del submarí de color groc.
3. Els amics hi feien cap
i tothom hi anava de bon grat.
Tripulant per sota el mar,
dins del submarí tan estimat.
4. Convivint tranquil•lament,
cadascú ho tenia tot per a ell.
El cel blau i el verd del mar,
dins del submarí tan estimat.

EN PERE GALLERÍ

Com ell és tan bon home,
en Pere Gallerí,
s’enduu tota la xeixa,
la xeixa de per’qui.
Que la mort, que la vi,
marxant d’en Pere Gallerí,
com vares tururururú,
com vares tu morir.

S’enfila dalt d’un arbre
per heure el francolí,
les branques eren guerxes,
se’n va tombar,tombí.
Que la mort…

Les noies de la vila
l’en van a recibir
dient un parenostre,
que es’cabi de morir.
Que la mort…

Que si se’n va a l’infern
mai més ne pugui eixir,
i si se’n va a la glòria
m’hi faci lloc a mi.
Que la mort…

Tradicional catalana

LA VACA LLETERA

Ara la vida és segura
I vinga cols i verdures.
No pensem en cansalada
Que pel preu és molt pesada,
Ni carn ni peix, ni res de greix.

Uns quants grapats de mongetes,
Valen tres-centes pessetes
Sols podem menjar arengada
Ben cuiteta i ben pelada,
Pa de ració, que Déu n’hi do.
Quan les dones van a plaça
Se’ls posa el cap de carbassa
Que amb els preus dels ous i fruita
Fan patir, fan consumir.

Però amb una vaca lletera,
Tots anirem de primera,
D’allà en raja una fortuna
Que ens traurà la mala lluna
Tots serem rics i anirem tips!

Cantadores d’Alpens.

L’AIGAT D’OLOT

A l’any mil nou-cents quaranta
a Olot hi va haver un “aigat”, un “aigat”,
que el Fluvià s’hi passejava
pels carrers de la ciutat.

Va aixorrancar les muntanyes,
se n’emportà el cultiu, el cultiu,
amb els ponts, carrers de cases,
tot el que era prop del riu.

Se n’emportà edificis
i persones aigua avall, aigua avall,
moltes fàbriques deixaren
a la gent sense treball.

De Camprodon a Setcases,
de Ripoll a Torelló, Torelló,
de Sant Joan de les Abadesses
a Sant Pere Pescador.

Els veïns de baix pujaren
refugiar-se al pis de dalt, pis de dalt,
tothom creia que venia
el diluvi universal.

Si un altra vegada torna,
ja sabeu el que heu de fer, heu de fer,
replegar-hi força fustes
i fer l’Arca de Noè.
Un borratxo que ho va veure,
un borratxo que ho va dir, ho va dir,
va dir: “Fa més mal l’aigua,
fa més mal l’aigua que el vi.”

Lletra i música Pere Jovinyà

LES RONDES DEL VI

No vagis a la mar
a encomanar les penes,
no vagis a la mar
les aigües en van plenes.
Vora, vora del port
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port
hi ha un bar de mala mort

Tralarà, larà, larà
tralarà, larà, larà.

Una bóta de rom
i una altra d´aiguardent,
una bóta de rom
i molta olor de gent.
No siguis sol a beure
ni sol a rumiar
no siguis sol a beure
que el vi et condemnarà.

El primer brindis va
per companys i companyes
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.
El tercer, libació
a la salut dels pobres,
no és amb mala intenció
deixar al burgès les sobres.

Atents, amics, encara,
al següent got de vi
beneirem la mare
que a tots ens va parir.
La copa que fa cinc
pel gran pare Noè
la copa que fa sis
pels diables del cafè.

Quan el sis serà buit
maleirem l´infern,
la copa que fa vuit
al clero i el govern.
El got de comiat
el cantarem tots junts,
el got de comiat
un rèquiem pels difunts.

Joan Soler Amigó/Jaume Arnella

PUFF, EL DRAC MÀGIC

Puff era un drac màgic, que vivia al fons del mar,
però sol s’avorria molt i sortia a jugar.
Hi havia un nen petit que se l’estimava molt,
es trobaven a la platja tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar un viatge molt llarg,
volien anar veure el món tot travessant el mar.

Quan hi havia tempesta s’ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d’en Puff vigilava el vent.
Nobles, reis i prínceps s’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit els pirates van callar.
Puff era un drac…

Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans,
va conèixer altres jocs pel món que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista el nen el va deixar
i els brams de joia d’aquell drac es van acabar.
Puff era un drac…

Doblegant el seu llarg coll el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix, el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament, se’n va tornar al fons del mar.
Puff era un drac màgic…

P.Yarrow-lipton
Adapt: R.Casajoana

SARDANA DEL LLUÇANÈS

Damunt d’una gran plana, sot el cel promès,
al cor de Catalunya s’alça el Lluçanès.
Terra endins de boscos i rieres,
que festeja la mainada.
Terra viva, d’arrels ancestrals,
estol de bells paratges
d’amor constant.
(Cants de joia, cants de goig i vida
entonem cantaires per camins i prats) (tenors i baixos)
Cants de goig i vida per camins i prats. (sopranos i contralts)
Lluçanès bella comarca
n’ets pubilla del meu cor,
ta verdor perfuma l’aire
com bell cant de rossinyol.
Ets gentil i encisera,
ets curulla d’il•lusions,
tes costums guardes sempre gelosa,
com el més preuat tresor.

Perafita, Santa Eulàlia, Oristà, Olost i Alpens,
Sant Feliu, Sant Agustí, Sant Bartomeu i Santa Creu,
Sant Martí, Sant Boi, Lluçà, la Torre i Prats de Lluçanès,
Sobremunt, Santa Maria de Merlès.
Visca el Lluçanès.

Ovidi Cobacho Novembre 2014

QUE TINGUEM SORT

Si em dius adéu
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.

Si em dius “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Lluís Llach

TORNA SERRALLONGA

Del cor de les Guilleries
Sortirà un gran espetec
Que en faran ressons de guerra
Les parets de Tavertet
Des de Sau a la Cellera
Des del far al Matagalls.
El trabuc d’en Serrallonga
Tornarà als amagatalls.
Torna, torna,…

Els Esquirols