L’obra del mai acabar: un any amb els carrers del Pavelló empantanegats.
Fa un any –sí, un any!- que els pradencs observem com la construcció dels nous carrers del Pavelló (tècnicament, el PP2) avança a pas de tortuga. El febrer del 2017 ja hi remenaven operaris, i ara, un any més tard, tot just hem aconseguit veure com s’enquitrana la zona. S’han incomplert clarament, doncs, els terminis que marcava el projecte ja aprovat per l’anterior equip de govern. I l’Ajuntament, lluny d’avergonyir-se’n, sembla content del ritme de l’obra. Una mostra més de la incapacitat per impulsar les millores que necessita el nostre poble.
Per Santa Àgata sortim al carrer.
Si l’any passat lamentàvem que l’Ajuntament hagués “oblidat” l’espectacle de llum i color per commemorar la diada de Santa Àgata, aquest any podem celebrar que s’hagi recuperat. Com és evident, la falta de continuïtat ha perjudicat la xifra d’assistents, però estem convençuts que si cada any s’aposta per aquesta festa s’aconseguirà tornar a situar en el calendari pradenc. Esperem que l’Ajuntament sàpiga aprofitar –ara sí- l’empenta d’organitzadors, veïns i comerciants que esperen la data per demostrar que no oblidem la crema del poble, l’any 1714, per les tropes borbòniques del Compte de Montemar, Carrillo de Albornoz.
Puigdemont, el nostre president.
Us imagineu que el president de Catalunya s’escollís des de Madrid? Això és el que pretenen PP, PSOE i Ciutadans a través dels tribunals. Van reptar el president Puigdemont a presentar-se a les eleccions, i és l’únic diputat amb majoria absoluta per presidir la Generalitat. I per això mateix ho ha de poder fer. Les pròximes setmanes seran clau per demostrar que ens creiem les nostres institucions i, sobretot, que acceptem el que voten els ciutadans. Només així, amb el convenciment de tots els grups independentistes, podrem tirar endavant.
