Plafó fum fum fum

Una de les nadales més interpretades a l’actualitat, amb traduccions a diverses llengues, és la que coneixem amb el nom de “Fum, fum, fum”, una cançó que, com moltes altres de la mateixa tipologia, se’n desconeix l’origen, però de la qual els veïns de Prats de Lluçanès en presumim de ser-ne una mica el bressol.

Aquesta cançó formava part del recull que el 1904 presentà el músic i pedagog Joaquim Pecanins i Fàbregas a la primera edició de la Festa de la música catalana, organitzada per l’Orfeó Català, amb el qual guanyà el premi ofert pel Centre Excursionista de Catalunya. El diari La veu de Catalunya en va editar la partitura el 25 de juliol del mateix any dins un reportatge dedicat a aquesta efemèrides en el qual també s’hi elogiava el compilador, de només vint-i-un anys, el més jove dels guardonats. El 1905 es va publicar de nou la partitura al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, i dos anys més tard a la Revista musical catalana, afegint-s’hi en les dues ocasions la lletra de les set estrofes.

El “Fum, fum, fum”, juntament amb algunes altres cançons del recull premiat, l’havia aplegat Pecanins uns anys abans al seu poble natal, Prats de Lluçanès, possiblement entre el 1903 i el 1904, en una època en què algunes nadales van deixar de cantar-se a l’església i van començar a formar part del repertori coral. Així els compositors Francesc Pujol i Joan  amote de Grignon en van fer una primera harmonització per a poder ser interpretat, entre altres, per l’Orfeó Català i l’Orfeó Manresà, que d’aquesta manera van contribuir a la seva difusió.