El 17 i 18 de novembre, Prats de Lluçanès acull les VII Jornades de Memòria Democràtica d’Osona i del Lluçanès. Entre divendres i dissabte es realitzaran diferents activitats relacionades amb les persones desaparegudes durant la Guerra Civil. Pots consultar el programa sencer AQUÍ.
El programa començarà divendres 17 de novembre, a l’Espai, a 2/4 de 10 del matí, amb l’acte d’obertura. Al mateix lloc, a les 10 del matí, tindrà lloc la conferència sobre “Bombers catalans morts al front d’Osona i Lluçanès”, a càrrec de Marc Ferrer Murillo, historiador i bomber; i la conferència sobre “Cerca i excavació de fosses de la guerra civil a Prats de Lluçanès”, a càrrec d’Àngels Pujol Camps, arqueòloga.
A les 11 del matí es projectarà el documental “Una generació de silenci. La repressió franquista a Prats de Lluçanès”. La presentació del film anirà a càrrec de les seves autores, Anna Gorchs Font i Roser Reixach Brià.
A les 2/4 de 12 es farà una pausa i a les 12 del migdia hi haurà l’espai dels joves investigadors. Finalment, a 1/4 de 2 de la tarda, es farà la ruta guiada als espais de memòria de Prats de Lluçanès.
Dissabte 18 de novembre, a les 10 del matí, es farà una visita guiada a les fosses comunes de Prats de Lluçanès, a càrrec d’Àngels Pujol Camps. El lloc de trobada per a l’inici de la ruta serà l’Ajuntament de Prats.
Les jornades s’organitzen de manera conjunta entre l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, Òmnium Cultural Osona-Lluçanès, la Universitat de Vic, el Consell Comarcal d’Osona, el Museu del Ter i l’Arxiu Comarcal d’Osona. Amb el suport del Patronat d’Estudis Osonencs i la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Inscripcions
Per participar en les diferents activitats cal inscriure’s prèviament. Pots fer-ho a l’Arxiu Comarcal d’Osona, al telèfon 670 544 312 o al correu acosona.cultura@gencat.cat
A la recerca dels desapareguts
Al llarg de la Guerra Civil espanyola, un gran nombre de persones van fer-se fonedisses. Homes que van lluitar en els fronts de batalla van tornar mai més a casa ni van donar senyals de vida. També hi va haver víctimes civils, bàsicament causades per bombardeigs i accidents derivats de la guerra, que van perdre la vida en circumstàncies que de moment no s’han pogut esclarir. 84 anys després del final del conflicte, són encara moltes les persones desaparegudes de les quals no es té constància ni d’on van morir ni quan.
Des de fa uns anys, la Generalitat de Catalunya impulsa plans d’actuació per a l’obertura de fosses comunes. Són indrets on es van sepultar sense identificar ni deixar-ne constància les restes de persones que van morir durant el conflicte, sobretot soldats pertanyents a l’exèrcit republicà. Aquesta tasca, que té per objectiu recuperar el màxim de cossos, és també possible gràcies a l’esforç de diversos col·lectius i persones a títol individual que, en col·laboració amb les institucions, accedeixen a consultar fons documentals i a recollir testimonis dels fets succeïts. El projecte es complementa amb el Programa d’Identificació Genètica, amb la intenció d’identificar les restes òssies que es trobin per retornar-les als familiars corresponents i, així, restituir-ne la dignitat.
El dia 3 de febrer de l’any 1939 les tropes franquistes van ocupar Prats de Lluçanès, que va ser un important focus de resistència republicana al final de la guerra. El combat previ va esdevenir un dels episodis més cruents dels tres anys de conflicte en aquesta vila. El balanç de víctimes, segons la documentació de l’exèrcit franquista, va ser de 320 morts i 282 presoners per al bàndol republicà i de 8 morts i 56 ferits per al bàndol rebel. Els soldats republicans van ser enterrats en fosses comunes en diferents punts del municipi.
El 2004 es va obrir a Prats de Lluçanès una fossa comuna com a prova pilot per a la resta del territori. Anys després, el 2017, es van exhumar altres fosses dins el mateix municipi en el marc del Pla de fosses de la Generalitat. La vinculació doncs entre Prats de Lluçanès i els desapareguts durant el període bèl·lic, que és el tema que enguany es tractarà en aquestes jornades, és, per tant, ben estreta.
