L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès estrena una visita autoguiada. D’aquesta manera, les persones podran realitzar una visita explicativa dels diferents espais de l’Espai a través d’uns codis QR incorporats a cada plafó de l’itinerari, que els dirigeixen a uns àudios online, vinculats a la pàgina web de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. La visita autoguiada a l’Espai de Memòria ha estat possible amb una subvenció del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Fins ara, les persones que seguien els diferents indrets de l’Espai disposaven únicament de la informació que contenen els plafons i el díptic editat sobre “Les Fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès”. Per poder ampliar el relat dels fets i donar una informació més complerta, s’han creat aquests àudios vinculats als 6 plafons de l’Espai.

La recerca i redacció del guió dels àudios han estat elaborats per dues historiadores locals, Roser Reixach i Anna Gorchs. L’enregistrament i locució dels àudios ha anat a càrrec de Josep Pujol i Maria Ballús a la veu. L’actualització i la incorporació dels àudios a la web de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès s’ha fet des d’Informàtica del Lluçanès. A més, Adrià Davins, dissenyador gràfic del municipi, ha realitzat les adaptacions de disseny i QRs.

L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès

L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès està compost per un itinerari commemoratiu amb plafons en diferents indrets del municipi. Primerament, aquesta ruta recordava els fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès. L’endemà, 250 soldats republicans que defensaven la posició van ser ajusticiats. Dies després, van ser enterrats en fosses pel veïnat de la vila. La major part d’aquestes fosses se situen als voltants de l’ermita de Sant Sebastià, seguint la carena fins a Sant Andreu de Llanars, però també se’n troben prop de les masies i als marges dels camps de conreu. El 2022, l’itinerari es va ampliar amb un plafó a la casa natal de Roser Fluvià, deportada a Ravensbrück.

Amb la col·laboració de