La joia arquitectònica més estimada pels pradencs és, sens cap mena de dubte, l’església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la categoria de parroquial. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de dimensions mitjanes. L’absis té una finestra al centre, de doble esqueixada. A la banda sud de la nau, hi ha la porta i una petita finestra. La part més interessant de l’església és a la banda de ponent, on s’alça un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon.
Gràcies a la iniciativa de particulars i de l’Ajuntament, l’any 1982 s’hi va fer la primera fase de restauració, consistent en l’arranjament de la teulada i de tot el seu entorn. El mes d’abril de 1991 l’Ajuntament va finalitzar les obres de restauració de l’interior de l’església.
