ARA VA DE BO
Després d’anys de plantejar les nostres revindicacions i esperar, en va, una resposta de l’estat que permetés parlar i pactar políticament i civilitzadament l’organització d’un referèndum perquè els catalans poguéssim decidir el nostre futur, hem arribat finalment a les envistes de l’u d’octubre, dia en què estem cridats a emetre un vot afirmatiu per assolir democràticament la nostra independència.
És sabut que l’anhelat referèndum no s’ha pogut celebrar finalment d’acord amb l’estat, perquè potser era molt esperar que el govern del PP amb Rajoy i Santamaría al capdavant es comportés com van fer-ho no fa pas gaire els dirigents del Regne Unit i del Canadà. Vist amb una mica de perspectiva, potser era demanar massa, com aquella passió infantil de voler tocar el cel amb la punta de la mà.
Arribats aquí, era també previsible el devessall de querelles, advertències, amenaces, impugnacions, insults i imprecacions de tota mena que estem rebent de totes bandes i que no només s’estan manifestant als mitjans i a les instàncies judicials i polítiques de Madrid sinó, i això encara sap més greu, a partits, coalicions i portaveus mediàtics suposadament progressistes i, això sí, ben catalans; sí, d’aquells que s’apunten a qualsevol okupació i, fins i tot, revolució en qualsevol país del món, sigui llunyà o ben proper (sigui a Gràcia o sigui a Grècia) però que es veu que no poden acceptar que milions dels seus conciutadans desitgem, simplement, viure en llibertat.
Davant de tot això, nosaltres hem de seguir endavant amb el nostre somni, darrere i al costat del govern que el poble de Catalunya vam escollir. Quan aquest butlletí arribi a les vostres mans ja haurà passar l’Onze de Setembre i segur que molts centenars de milers de catalans haurem expressat, una vegada més, la nostra determinació. Segur també que això no mourà pas prou les consciències ni dels d’allà ni d’aquests d’aquí, Però ens cal recordar que el dia decisiu és l’u d’octubre. Serà llavors quan tots nosaltres podrem cridar ben fort a Madrid, a Europa i a tothom qui encara s’entesta a tapar-se les orelles, la nostra voluntat insubornable de ser lliures. Aquell dia, pradenques i pradencs, no podem fallar i, de ben segur, que no fallarem!
Grup Municipal del Partit Demòcrata.
