PRESENTACIÓ
El desembre de l’any 2020 vam publicar en format digital La Nit de Nadal al Lluçanès (1850-1965), una narració per felicitar les festes nadalenques a familiars i amics. Seguint en la línia d’anar construint un costumari del Lluçanès, si aleshores la nostra intenció era narrar el que passava aquella nit del solstici d’hivern, enguany ens hem plantejat descriure La Nit de Sant Joan al Lluçanès (1850-1965), la nit del solstici d’estiu, aquella nit màgica i misteriosa de la vigília de Sant Joan, juntament amb les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès.
En un primer moment, a tot el Lluçanès, aquella nit era comuna i se celebrava de forma similar a totes les poblacions de la comarca, semblant al que passava arreu de Catalunya, tot i que hi podien haver aspectes singulars en moltes zones geogràfiques. A partir dels segles XVII i XVIII, la irrupció de Sant Isidre a tot l’Estat va fer que aquelles fogueres que durant anys s’encenien per la nit de Sant Joan, van anar passant a encendre’s la nit de Sant Isidre. Això va fer que aquells elements de l’aigua i la rosada de la nit, juntament amb el foc i la llum que es propagava a tothom que era al voltant de les fogueres, s’anava apagant, a l’igual que aquell refrany que deia “Per Sant Joan, la festa més gran”. Amb tot, la nostra voluntat és narrar el que passava aquella nit màgica de La Nit de Sant Joan al Lluçanès, però, per raons diverses, aquesta narració l’hem hagut de posposar fins d’aquí a uns mesos.
Com dèiem, si la nit de Sant Joan s’anava apagant, a Prats de Lluçanès, amb la festa dels Elois que els traginers celebraven l’endemà, aquella festa cada vegada s’anava fent més popular. I és aquesta narració la que publiquem enguany per felicitar les festes de Sant Joan i els Elois a tota la gent de Prats de Lluçanès i comarca. Per a la seva descripció s’ha agafat com a mostra el programa de l’any 1907, que era molt semblant al de tota la segona meitat del segle XIX. S’ha procurat narrar-la de forma continuada, per no interferir en detalls que es poden llegir a les notes finals o també en ampliacions que hem procurat descriure en els annexes.
Efectivament, aquests annexes ens serveixen per si algú té interès en ampliar algunes celebracions que hi havia aquests dies de festa. En el primer annex s’hi descriuen aspectes relacionats amb les celebracions de la Bonaventura, el Llevant de Taula, el Contrapàs o curiositats sobre la Corrida dels Elois. Un segon annex és el de les cançons i melodies que es cantaven a la vigília i el dia de Sant Joan, a més d’algunes melodies i cançons referides als traginers i també algunes partitures sobre el Contrapàs i un repic de campanes recollit a Prats de Lluçanès, convidant la gent a la festa de l’endemà. Un tercer annex, que té una vessant més històrica que etnològica, pot servir per complementar la narració amb l’objectiu de cercar els indicis de l’origen de la festa dels Elois i la seva evolució. Finalment, un quart annex, que és un recull de fotografies del primer quart de segle XX sobre aquestes festes, que poden servir per donar una idea més precisa de tot plegat.
Tenint en compte que és un treball força extens, amb molts detalls i particularitats, a banda dels documents i publicacions que ens han servit per fer aquestes narracions, hem d’agrair les aportacions fetes per totes aquells persones que ens han parlat dels seus records i de la visió que tenien d’aquestes festes.
A tothom moltes gràcies i bones festes de Sant Joan i els Elois!
Pere Mestre i F. Xavier Cortada
Juny, 2022.
CONSULTA LA NARRACIÓ COMPLETA AQUÍ
