Ahir dijous, el Ple del Parlament va aprovar per unanimitat la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista.

Com a molts municipis de Catalunya, a Prats de Lluçanès hi van haver diversos processats. Una representació pradenca de familiars d’aquestes persones injustament jutjades i processades pel franquisme, van seguir ahir des del Parlament, aquesta jornada històrica. En total van assistir-hi unes dues-centes persones de tot Catalunya, entre víctimes del franquisme, familiars i representants d’entitats memorialistes.

Fotografies de Roser Reixach:

La llei, que van presentar conjuntament JxSí, CSQP i la CUP, declara il·legals els tribunals franquistes que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

El text aprovat autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè faci pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista. Hi constarà el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada.

Gràcies a aquesta llei, es podrà saber la quantitat exacte de pradencs que veuran reparada la seva honorabilitat, malmesa per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenat posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar.

El Govern celebra l’aprovació de la Llei, en aquest sentit el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, que encapçala la conselleria encarregada de les polítiques de memòria del Govern ha apuntat que “aquesta llei arriba 40 anys tard però és un acte necessari i legítim que no tracta del passat, sinó de la nostra dignitat d’avui, i sobretot de com volem construir el futur”.