Romeva:”Comencem amb la voluntat i la determinació d’arribar al final. Avui escrivim una nova pàgina, i hem de fer les paus amb aquest passat que tant ens turmenta”
Junqueras:”De dolor n’hi va haver a molts llocs, però no tothom va ser responsable d’aquell mal. La majoria de gent va voler fer el bé, i per això, ara tenim el deure d’explicar què va passar.”
L’acte ha comptat amb la presència d’una dotzena de familiars de soldats republicans i amb testimonis dels fets
El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras i el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, van visitar divendres els treballs d’exhumació de fosses que s’estan fent a Prats de Lluçanès. Els treballs s’emmarquen al Pla de fosses 2017-18, i aquesta visita va servir per presentar el desplegament d’aquest pla del Govern de la Generalitat.
De moment, a Prats de Lluçanès, s’han fet fins a 15 sondejos a les zones de Sant Andreu de Llanars, la Masia de les Galobardesi Sant Sebastià. En el cas de Sant Andreu de Llanars, s’hi ha trobat diverses restes òssies, i fins al moment, l’equip d’arqueòlegs pot confirmar que hi ha almenys 4 persones inhumades. Segons les restes de vestimenta que s’hi ha trobat, tot indca que poden ser soldats republicans.
A la zona de Sant Sebastià s’hi ha trobat fins ara restes òssies de dues persones, i a Galobardes, malgrat que les fonts documentals hi situaven una fossa, l’equip d’arqueòlegs no ha trobat restes òssies.
Durant l’acte de divendres, a Sant Andreu de Llanars, van intervenir-hi, a més dels consellers, l’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire. L’alcalde va reivindicar aquest fet com un acte de “dignitat, de justícia i per memòria”. Peraire, també va agrair a tota la gent que ha treballat perquè la memòria no es perdés, i perquè ara, es poguessin dur a terme aquests treballs de justícia històrica.
El conseller Romeva ha traslladat l’agraïment a la lluita dels familiars que han guardat la memòria d’aquest fet injust, i tot sovint en contra de les institucions. “Sabem on són, però no com haurien de ser. Durant 80 anys, no s’ha fet el que s’havia de fer, i sobretot, els darrers 40.” Romeva ha sentenciat que “en l’època de la mal anomenada transició, hi ha hagut una voluntat expressa d’institucionalitzar la desmemòria.” Malgrat reconèixer la “laboriositat” de la feina i les dificultats que comporta, el conseller s’ha mostrat ferm davant de la fita d’ahir: “Comencem amb la voluntat i la determinació d’arribar al final. Avui escrivim una nova pàgina, i hem de fer les paus amb aquest passat que tant ens turmenta.”
Al seu torn, el vicepresident Junqueras, va fer un discurs intimista recordant la seva experiència professional com a historiador, on va explicar vivències i records d’aquella etapa. Junqueras va explicar que “a diferència d’altres feixismes europeus, el franquisme va matar fins al final, i després, hi va haver la voluntat explicita de continuar amb el marc entre víctimes i botxins, i alhora, de confondre’ls”. El vicepresident va situar el context històric: “de dolor n’hi va haver a molts llocs, però no tothom va ser responsable d’aquell mal. La majoria de gent va voler fer el bé, i per això, ara tenim el deure d’explicar què va passar.” Junqueras va afegir que “el futur es construeix sobre els fonaments d’una veritat explicada.”
L’acte ha comptat amb la presència d’una dotzena de familiars de soldats republicans i amb testimonis dels fets. Un d’ells és Manel Bueno, que busca el seu pare. Ho va explicar durant el pregó de la Festa Major de Sant Vicenç 2016 (vídeo). També hi havia la família Santamaria, de Navàs, que busquen el seu familiar a Prats de Lluçanès.
El diputat al Congrès, Joan Tarda, l’alcalde de Lluçà, de Navàs, de Sant Julià de Vilatorta, d’Espinelves i les alcaldesses d’Alpens, Berga i Viladrau també hi van ser presents. Alhora, també hi havia la Directora General Carme Garcia.
Un cop finalitzat l’acte, Junqueras i Romeva van visitar l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, on van signar el llibre d’honor, i on van deixar per escrit la seva voluntat expressada durant l’acte a Sant Andreu de Llanars.
Context històric
A Prats de Lluçanès es van produir forts combats entre les tropes republicanes i l’exèrcit franquista el 3 de febrer de 1939.
En el marc de l’ocupació franquista sobre Catalunya, la 54ªDivisió, comandada pel general Ricardo Marzo, enquadrada en el Cos d’Exèrcit d’Aragó de l’exèrcit rebel va entrar al Lluçanès entre els dies 1 i 4 de febrer de 1939.
El dia 3 de febrer els rebels van ocupar el municipi de Prats de Lluçanès, que va quedar encerclat pel Nord i pel Sud-oest. Un regiment franquista va partir de Santa Maria de Merlès i va progressar en les fites de l’ermita de Sant Sebastià, casses de Roca i Feliu, barri del Grau de Prats de Lluçanès (al nord). Tot seguit, va llançar un batalló d’assalt sobre l’ermita de Lurdes, fins a endinsar-se als carrers de la població on van haver-hi combats amb els republicans que hi pretenien resistir amb l’assistència de 6 tancs i 2 blindats. Un segon regiment, va avançar per la zona sud, apropant-se a les cotes 733-728 i 731, vora l’ermita de Lurdes i, alhora, pel flanc dret (oest) només va aconseguir avançar fins al quilòmetre 27 de la carretera Prats – Vic, a causa de la resistència republicana. La maniobra d’encerclament, però, es va completar amb èxit.
El diari d’operacions franquistes registra un balanç estimatiu de 250 morts i 50 presoners per part republicana, i de 7 morts i 23 ferits per part franquista, en aquests combats, fet que explica l’existència de diverses fosses comunes disseminades en el terme municipal.
Les fonts documentals expliquen que la concentració de fosses més important, podria ser a la zona de Sant Sebastià. Els testimonis relaten que en aquest espai s’enterraven els soldats republicans en fosses “de 25 en 25”, i que van ser enterrats pels mateixos veïns de Prats. En les primeres prospeccions s’hi ha trobat restes, però el terreny està molt remenat, i les restes mostren poques connexions anatòmiques. A la fossa comuna de Sant Andreu de Llanars, els testimonis entrevistats expliquen que es produïren enterraments de soldats republicans dins d’un petit cementiri, que és on s’han trobat els 4 cossos. Tot i això, aquesta fossa es pot veure ampliada els següents dies. També diuen que n’hi poden haver a l’esplanada del costat de l’ermita. En aquest punt, s’hi ha trobat restes de 3 o 4 persones més, però de moment, l’equip d’arqueòlegs no els ha identificat en aquest moment històric. En aquest indret, hi podria haver inhumats fins a 20 individus.
Pel que fa als 7 soldats morts de les tropes franquistes, s’estima que es van enterrar al cementiri municipal.
En el cas de Prats, l’any 2004 ja va ser excavada la fossa comuna del Mas Puigvistós, on es van recuperar les restes de set soldats dels quals se’n va poder identificar un. El passat 23 d’agost els equips de treball del Pla de fosses van realitzar l’anàlisi genètic de les restes exhumades, que es troben inhumades al cementiri. Consulta la notícia aquí.
Àngles Pujol, directora de la intervenció “explica que encara treballaran bastants dies més a la zona, i potser buscaran en més localitzacions puntuals”.
