Aquest últim trimestre, el Centre de dia (SAIAR) Bonasort de Prats de Lluçanès ha estat l’escenari d’una nova edició de CulturaMENT, un projecte iniciat l’any 2022 que combina cultura i benestar per ajudar a millorar la salut mental de les persones i els seus cuidadors; millorant-ne la qualitat de vida. L’edició d’aquest any s’ha centrat en dues disciplines, el taller d’expressió i moviment i l’artteràpia, amb bona acollida per part dels participants.
El projecte sorgeix de la necessitat d’oferir acompanyament i cura a les persones grans, proporcionar-los gaudi en aquests moments de la vida, afavorir la connexió i expressió entre elles, i millorar el benestar personal tant d’aquests usuaris com de les persones que en tenen cura, a través de la cultura, com a eina de transformació social.
El CulturaMENT, impulsat per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, el Consorci del Lluçanès, l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL), el SAIAR Bonasort i la Diputació de Barcelona, té com a objectiu trencar l’aïllament social a partir de la participació activa en un projecte cultural, del qual en són els/les protagonistes.
Sessions d’expressió i moviment: riure, expressio corporal i vincles
Les sessions han fet ús del clown, així com d’altres disciplines artístiques per aportar una experiència enriquidora basada en el moviment, la comuniació, l’expressió corporal i la connexió personal. Aquesta disciplina artística ha treballat la consciència de grup i ha reforçat els vincles entre els participants i les persones que en tenen cura.
Les persones usuàries i cuidadores han participat en les 6 sessions d’una hora i mitja, que s’han fet aquest tardor. L’activitat ha demostrat ser una proposta inclusiva i adaptable a les capacitats de cadascú.
Artteràpia: l’art com a via d’autoconeixement
L’artteràpia, una disciplina que combina l’art i el benestar emocional, ha ofert a les persones participants l’oportunitat d’explorar emocions mitjançant tècniques creatives com el dibuix, el collage i la dansa, que els han ajudat a entendre’s millor i superar dificultats. Les sessions, guiades per una artterapeuta professional formada per oferir un espai segur i lliure de judicis, s’han centrat en reviure moments significatius de la vida dels assistents, des de la infantesa fins al present.
La intervenció s’ha realitzat a través de dos grups amb una freqüència setmanal d’una hora i mitja de durada i en un total de 4 sessions per grup, que s’han centrat en la temàtica de les pròpies vivències des de la infantesa fins al dia d’avui. En aquest sentit, un grup ha realitzat un collage col·lectiu i l’altre ha creat la història conjunta que han volgut compartir amb totes les persones del Lluçanès:
RECORDS D’UNA VIDA PLENA
Era un temps diferent, un temps en què una nina de serradures era motiu de festa. Recordo com si fos ahir el dia que la meva nina, amb aquell vestit senzill i el cabell de palla, es va fer un tall a la cama. De mica en mica es va anar buidant, deixant un rastre de serradures que semblaven petites estrelles caient al terra. Però, en aquell temps, fins i tot una nina trencada es convertia en una aventura més, i la vida continuava amb la mateixa alegria de sempre.
Quan jo era petita, la vida girava entorn del poble. Anàvem a col·legi caminant, trepitjant els camins que ens portaven fins a Teulats. I cantàvem diferents cançons com ara aquella que deia :
Quan jo n’era petitet
Festejava i presumia
Espardenya blanca al peu
I mocador a la falsia
Adéu, clavell morenet
Adéu, estrella del dia…..
A la tornada, sovint ens trobàvem amb el meu germà, i de camí a casa fèiem alguna trapelleria. Hi havia dies que, fèiem els deures a dalt, on hi havia un sac de sucre amagat. I ens cruspíem el sucre a grapats, com si fos el millor dels caramels. Una tarda, el nostre germà gran ens va descobrir i, espantats perquè ho va dir a la mare, ens vam amagar sota el llit. No volíem sortir ni per sopar, però al final vam reunir el valor per enfrontar-nos a la mare. Ens va renyar, sí, però no ens va clavar cap mastegot. Aquell dia vam aprendre que els pecats més dolços no sempre tenen conseqüències amargues.
Els dijous, tota la colla de nens del poble fèiem via cap a la Font de la Codina. A la vora de la font, entre rialles i jocs, fèiem la xarranca i jugàvem a fet i amagar. També passàvem les tardes a la vora del foc, sobretot a l’hivern, amb tota la família reunida. Hi havia una màgia especial en aquelles tardes; el crepitar de la llenya, el caliu de la família, i les històries que els grans explicaven. El temps semblava aturar-se quan estàvem tots junts. A la tornada cap a casa passàvem per diferents cases del poble com podia ser : La Rovira, Cal Ginestet,… a vegades havíem arribat als Alboquers i tot!!!
Els diumenges a la tarda, no necessitàvem gaire per ser feliços. Amb els amics de Merlès, jugàvem fins que es feia fosc. No teníem cotxe, però una bicicleta compartida entre nou germans era més que suficient per sentir la llibertat del món als nostres peus. Quan arribava la festa major, el 15 d’agost, el poble s’omplia de música i ball. La plaça habitualment tranquil·la s’omplia de vida, i la gent compartia rialles, històries i records.
Un dels moments més esperats era Pasqua, quan anàvem a cantar caramelles amb el tractor. Tota la comunitat es reunia, i sovint fèiem teatre amb mossèn Damià. Recordo amb afecte aquelles representacions, quan tota la gent del poble participava i es respirava un sentiment d’unitat que, per a mi, ho significava tot.
La vida al poble era senzilla, però plena. No teníem gaire, però compartíem tot el que teníem. Els veïns es coneixien i s’ajudaven mútuament. És un goig viure en un lloc on sempre tens algú a prop, algú que t’escolta, que t’ajuda, que et fa sentir part d’un tot més gran. Aquesta vida, plena de records i moments especials, és la que vull viure fins a la mort.
Ara, amb el pas del temps, entenc que el major plaer de la vida és fer allò que diuen que no pots fer. La vida és tot; sense vida, no hi ha res. Ens ofereix oportunitats constants per créixer, per ser, per gaudir. I la vida, si es té salut, és un regal. Quan estàs bé, pots fer grans coses. Però quan la salut falla, la vida canvia radicalment, i ho sé bé.
Per això, val la pena viure cada dia amb plenitud, fer les coses bones que es puguin fer i cuidar de tothom qui ens envolta. La vida és el més important que tenim, i mentre estiguem aquí, hem d’aprofitar-la al màxim, perquè cada moment compta.
L’artteràpia s’ha considerat una eina eficaç per millorar el benestar psicològic i emocional de les persones grans, tant en aquelles que es troben en un estat de salut òptim com en aquelles que pateixen demència o altres afeccions cognitives.
Es preveu que la part d’expressió i moviment del CulturaMENT a Prats de Lluçanès segueixi amb sessions de manteniment mensuals el primer trimestre el 2025.
