Informació històrica sobre el municipi

El primer document escrit on es fa referència a Prats de Lluçanès data de l’any 905 i és l’acta de consagració de Santa Maria de Lluçà.

Des de principis del segle XI i fins ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava constituint cap nucli urbà, però en el seu altiplà s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug.

La primera església de Sant Vicenç, el patró pradenc, no apareix documentada amb categoria parroquial fins l’any 1063, i és al seu voltant on tingué lloc el naixement de la població de Prats.

A causa de les pestes i la disminució de la població, l’any 1435 fou annexada a Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es mantindria fins l’any 1787.

L’any 1681 Carles II atorga a Prats de Lluçanès el títol de Lleial Vila. El 5 de febrer del 1714, en l’última etapa de la Guerra de Successió, la vila va ser cremada per les tropes del borbó Felip V, comandades per Carrillo de Albornozcomte de Montemar, data i fets que encara es recorden cada any tocant les campanes per Santa Àgata i amb una sèrie d'actes commemoratius. Mesos més tard, l'1 de juliol el poble va tornar a viure una segona crema per part de les mateixes tropes.

Es pot dir que és durant el segle XVII quan realment es forma el poble de Prats de Lluçanès. És una època de gran creixement per a tota la comarca. L’any 1611 es constitueix la sotsvegueria del Lluçanès que va durar fins el 1716 i es creà el Consell de Jurats del Lluçanès. L’augment de la població va fer desbordar l’antic barri de la Sagrera, als voltants de la capella de la Bonasort i el poble s’expandí cap al nord, als voltants del carrer Major i per l’indret on entre els anys 1627 i 1649 s’edificà l’actual església parroquial.

Amb la creació del gremi dels paraires, dedicat a l’activitat tèxtil, es reprèn el desenvolupament econòmic. Aquesta activitat productiva ens va deixar una de les celebracions més populars del nostre poble, les festes de Sant Joan i els Elois, originades per la celebració de la festa dels traginers, que es dedicaven a transportar el producte dels paraires per bona part de l’estat espanyol.

Després de les guerres carlines, que van començar a Prats de Lluçanès amb la revolta deGalceran, el poble va viure una etapa de fort progrés cultural i va continuar amb la millora general empresa anys abans. El 1879 es va construir el centre catòlic,  es va seguir amb l’edificació del Santuari de Lurdes el 1881. També aquest any, el 1881, es va acabar el campanar de l’església parroquial i es va construir el cementiri actual. Dues dècades més tard, el 1905, arribaren a la població les Germanes Josefines per fer-se càrrec de l’Hospital i es va iniciar la urbanització del passeig. El 1907 es va inaugurar un nou convent per les Dominiques i un any més tard, el 1908, va arribar la llum elèctrica; el 1909 s'inaugurava l’escorxador i els anys 20 arribava l'aigua pública a la vila.

La Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra dels anys 40 i 50 van frenar aquest gran creixement de la població pradenca. La misèria va fer que hi hagués un nombrós èxode cap a les colònies tèxtils de les valls del Ter i del Llobregat.

El ressorgiment, tant econòmic com cultural, que es va iniciar a finals dels anys 50 i a principis de la dècada dels 60 s’ha mantingut fins els nostres dies, amb baixades com la que va provocar el tancament de l’empresa Hilados y Tejidos Puigneró  que havia estat causa important del fort augment d’habitants dels anys 80 i 90.

Actualment, tot i l'actual crisi econòmica, les perspectives són positives gràcies a la posada en funcionament de l’Eix del Lluçanès i altres equipaments importants per al futur del municipi de Prats.

Prats de Lluçanès ha esdevingut la capital indiscutible de la contrada lluçanesa, de la qual constitueix la població més important i dinàmica. La vila, que en el transcurs de la seva història ha sofert grans destrosses a causa de pestes i guerres, fou reconstruïda, quasi en la seva totalitat, a principis del segle XVIII. D’abans d’aquesta època es conserven algunes cases amb portals adovellats en forma d’arc de mig punt com a Cal Bernat. Però la majoria de cases més antigues van ser fetes entre els anys 1720 i 1770. En els carrers més antics de la vila es poden veure les llindes gravades de les cases, així com alguns finestrals de pedra i balcons força interessants.

Com a barris de més tradició, podem destacar l’antic carrer de la Bonasort, abans dels Llims, amb la capella que li dóna nom, al voltant de la qual es configurà el primer nucli de la població; la plaça Vella, escenari de moltes tradicions i costums de la vila; la zona de les Tres Fonts i del Torrent conegut popularment com elSafareig, la plaça Nova i la plaça de l’església. D’entre els indrets més moderns, sobresurten els barris de la plaça de Catalunya, de la Bassa dels Bous, la plaça dels Països Catalans i sobretot, el Passeig del Lluçanès.

La vila conserva bona part de les torres d’estiueig edificades a la primera meitat de segle. Al carrer Major, a la plaça Nova i al carrer de la Bonasort resten remarcables edificis de pedra. De totes les cases més notables de Prats, Cal Camps sobresurt d’una manera especial pel fet que s’hi hostatjaren els personatges més il·lustres de tota una època.

Actualment, la fisonomia del poble ha canviat considerablement amb la construcció d’edificis com ara el Casal del Jovent, el Pavelló municipal i noves cases que han contribuït a crear un ambient més actual, més modern i confortable de la vila.

Prats conserva edificis de l’època modernista i noucentista. Entre els més interessants podem destacar l’escorxador municipal, que conserva un magnífic vitrall i l’antiga fàbrica de Cal Casals, l'actual seu de Correus, i el cementiri municipal que conserva elements modernistes, entre d'altres. Una altra de les edificacions més interessants de la vila, ara ja desapareguda, fou la glorieta de Cal Duran.

L’àrea que ocupa el municipi de Prats es va estructurar en l’època posterior a la repoblació de Catalunya, al voltant d’unes unitats territorials o masos, els noms dels quals han perdurat fins els nostres dies. Cal destacar els masos d'El Marçal i El Clot del Vilar, el de Plangiverc, El Molí del Cingle, El Soler de N’Hug del 1176, la masia i el molí de Galobardes, La Farinera, Font Calenta, Serra-seca o La Pedragosa del 1392. Al barri del Raval, hi ha Les Vinyes, La Roca del Feliu, Cal Guerxo, Puigvistós i Cal Magí. També destaquen La Vila de Llanars del 1167, La Caseta, El Coll-lliscador i Cal Butxaca. A la part nord del poble hi trobem les grans masies de Cal Dama i El Grau del 1174. A la part sud del municipi hi ha Sorribes del 1434, La Casanova dels Riambau i la gran pairalia de Santa Llúcia.

D’altra banda, el municipi té una gran quantitat de fonts. Sortint del poble, darrera el carrer de la Roca d’En Bras hi trobem la Font del Ti i la Font del Xambó, en un paratge idoni per relaxar-se. A pocs minuts també hi ha l’abundosa Font de la Vila, d’aigües molt bones. A la carretera de Navàs hi ha la Font de la Coromina. A la mateixa carretera, en creuar el Rec del Soler, uns cent metres més avall del pont, hi ha un saltant d’aigua que forma un gorg. Dins la balma que fa la roca, hi cau un goteig d’aigua puríssima i cristal·lina que forma un bassal; és un paratge pintoresc i agradable, dins el qual hi ha la Font del Clotet. Carretera avall, trobem el Rec de les Alforges, d’on surten la Font de la Cugulada, la de les Alforges i la de l’Horta de la Coma del Forn. A la carretera de Sant Feliu Sasserra hi ha la Font Frefa i la Font Calenta, més avall la de la Farinera. Del rec de Prats en brollen Les Tres Fonts. Pel cantó del santuari de Lurdes hi trobem la Font de la Residència i la de la Bernadeta. En direcció a la zona esportiva hi ha la Font Guillera i la del Marçal. A un quilòmetre del poble brolla la coneguda Font de les Coves, lloc molt pintoresc per la quantitat de balmes que forma la roca.

La vila de Prats de Lluçanès ha estat, des de sempre, sensible a les manifestacions culturals i artístiques que, en moltes ocasions, l’han donada a conèixer a molts indrets de Catalunya. Aquesta vitalitat cultural, lligada a la forta voluntat de ser de la seva gent, és un dels signes més notoris que ha mantingut la població al llarg dels anys. El municipi de Prats de Lluçanès gaudeix d'una gran riquesa cultural, festiva i tradicional.

La historia teatral de la vila ha estat protagonitzada per una gran quantitat d’agrupacions, des del Grup de Teatre de l’Estel  al GALL. Però si el teatre ha estat un bon puntal de la vida artística del poble, en el camps musical és on s’han assolit els majors èxits: les primeres notícies d’una orquestra pradenca es remunten a l’any 1865. Seguint amb l’Orfeó del Lluçanès, el Grup Orquestral de Prats, la Coral del Lluçanès o la Coral Sant Jordi.

El gran nombre d'entitats existents i la diversitat d'àmbits en què pertanyen és un dels millors exemples d'aquesta riquesa, portant a terme activitats durant l'any, participant en la dinamització cultural.

El riquíssim folklore de la vial es manifesta en les seves festes populars. De Prats és originària la popular nadala Fum, Fum, Fum  que, de tota la vida, es canta a la majoria de llars catalanes.

Les danses també són un dels principals atractius culturals, formant part del folklore i la tradició en les festes populars de la vila. Destaquen la senyorial Trencadansa, que es balla per la Festa Major de Sant Vicenç, el ball dels Romeus i la Pitota per Carnestoltes, i el popular i participatiu Contrapàs ballat per laFesta Major de Sant Joan i els Elois.

Avui Prats és una vila amb una empenta cultural vigorosa: Hi ha una biblioteca, una sala polivalent, un centre de cultura, un casal del jovent, un museu municipal i diverses sales d’exposicions. A part de totes aquestes dependències, hem de destacar el gran nombre d’associacions existents, que constitueixen l’ànima de la vida cultural de la població.