El primer document escrit on es fa referència a Prats de Lluçanès data de l’any 905 i és l’acta de consagració de Santa Maria de Lluçà.
Des de principis del segle XI i fins ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava constituint cap nucli urbà, però en el seu altiplà s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug.
La primera església de Sant Vicenç, el patró pradenc, no apareix documentada amb categoria parroquial fins l’any 1063, i és al seu voltant on tingué lloc el naixement de la població de Prats.
A causa de les pestes i la disminució de la població, l’any 1435 fou annexada a Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es mantindria fins l’any 1787.
L’any 1681 Carles II atorga a Prats de Lluçanès el títol de Lleial Vila. El 5 de febrer del 1714, en l’última etapa de la Guerra de Successió, la vila va ser cremada per les tropes del borbó Felip V, comandades per Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, data i fets que encara es recorden cada any tocant les campanes per Santa Àgata i amb una sèrie d’actes commemoratius. Mesos més tard, l’1 de juliol el poble va tornar a viure una segona crema per part de les mateixes tropes.
Es pot dir que és durant el segle XVII quan realment es forma el poble de Prats de Lluçanès. És una època de gran creixement per a tota la comarca. L’any 1611 es constitueix la sotsvegueria del Lluçanès que va durar fins el 1716 i es creà el Consell de Jurats del Lluçanès. L’augment de la població va fer desbordar l’antic barri de la Sagrera, als voltants de la capella de la Bonasort i el poble s’expandí cap al nord, als voltants del carrer Major i per l’indret on entre els anys 1627 i 1649 s’edificà l’actual església parroquial.
Amb la creació del gremi dels paraires, dedicat a l’activitat tèxtil, es reprèn el desenvolupament econòmic. Aquesta activitat productiva ens va deixar una de les celebracions més populars del nostre poble, les festes de Sant Joan i els Elois, originades per la celebració de la festa dels traginers, que es dedicaven a transportar el producte dels paraires per bona part de l’estat espanyol.
Després de les guerres carlines, que van començar a Prats de Lluçanès amb la revolta deGalceran, el poble va viure una etapa de fort progrés cultural i va continuar amb la millora general empresa anys abans. El 1879 es va construir el centre catòlic, es va seguir amb l’edificació del Santuari de Lurdes el 1881. També aquest any, el 1881, es va acabar el campanar de l’església parroquial i es va construir el cementiri actual. Dues dècades més tard, el 1905, arribaren a la població les Germanes Josefines per fer-se càrrec de l’Hospital i es va iniciar la urbanització del passeig. El 1907 es va inaugurar un nou convent per les Dominiques i un any més tard, el 1908, va arribar la llum elèctrica; el 1909 s’inaugurava l’escorxador i els anys 20 arribava l’aigua pública a la vila.
La Guerra Civil (1936-1939) i la postguerra dels anys 40 i 50 van frenar aquest gran creixement de la població pradenca. La misèria va fer que hi hagués un nombrós èxode cap a les colònies tèxtils de les valls del Ter i del Llobregat.
El ressorgiment, tant econòmic com cultural, que es va iniciar a finals dels anys 50 i a principis de la dècada dels 60 s’ha mantingut fins els nostres dies, amb baixades com la que va provocar el tancament de l’empresa Hilados y Tejidos Puigneró que havia estat causa important del fort augment d’habitants dels anys 80 i 90.
Actualment, tot i l’actual crisi econòmica, les perspectives són positives gràcies a la posada en funcionament de l’Eix del Lluçanès i altres equipaments importants per al futur del municipi de Prats.
lluçanesa, de la qual constitueix la població més important i dinàmica. La vila, que en el transcurs de la seva història ha sofert grans destrosses a causa de pestes i guerres, fou reconstruïda, quasi en la seva totalitat, a principis del segle XVIII. D’abans d’aquesta època es conserven algunes cases amb portals adovellats en forma d’arc de mig punt com a Cal Bernat. Però la majoria de cases més antigues van ser fetes entre els anys 1720 i 1770. En els carrers més antics de la vila es poden veure les llindes gravades de les cases, així com alguns finestrals de pedra i balcons força interessants.
La vila de Prats de Lluçanès ha estat, des de sempre, sensible a les manifestacions culturals i artístiques que, en moltes ocasions, l’han donada a conèixer a molts indrets de Catalunya. Aquesta vitalitat cultural, lligada a la forta voluntat de ser de la seva gent, és un dels signes 
Les danses també són un dels principals atractius culturals, formant part del folklore i la tradició en les festes populars de la vila. Destaquen la senyorial Trencadansa, que es balla per la 
