Intervenció i acció expositiva a Prats de Lluçanès
Des de l’Ajuntament de Prats s’ha volgut donar imatge a la tradicional festa dels Elois de la població. Una festa centenària que té l’origen en l’activitat transhumant de la comarca que per tal que no passi desapercebuda aquests anys de la Covid i a la vegada per ampliar la dimensió de la tradició i donar-la a conèixer a les persones foranes des del territori i generada per tots els seus agents integradors.
Els Elois del Prats de Lluçanès són ases, mules, cavalls, traginers i especialment el poble. Les cares, els detalls i les persones que són úniques i necessàries, que defineixen, donen discurs i fan tan preuat Prats de Lluçanès i entorn. La festa per antonomàsia que s’ha anat forjant i transformant any rere any. Per aquest motiu i des de l’àrea de fires de l’ajuntament de Prats, s’ha readaptat la festa a l’actualitat per donar constància i compromís de què la festa i la història continua. A través de l’exposició ELOIS DE PRATS, alguns dels espais més emblemàtics de la festa, quedaran teixits de l’ànima i l’essència de la festa amb fotografies que cobriran part dels edificis amb l’objectiu clar de visibilitzar l’essència.
Per realitzar el projecte s’han escollit, molt intencionadament, fotògrafs locals que any rere any, són els ulls i batec de la festa, dotant de memòria i contingut històric cada segon dels seus actes. Les imatges venen de la mà dels pradencs Jordi Palau, Martí Font, Montse Argerich, Xavier Serra, Xavier Navarro, David Gomis i el berguedà Jordi Plana.
DAVID GOMIS
Imatge guanyadora de la novena edició del Concurs d’Instagram de les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès 2021.
JORDI PALAU
Als 11 anys s’introdueix al món de la fotografia, i des de llavors tant de forma autodidacta com principalment assistint a diversos cursos de fotografia, explora les possibilitats d’aquest mitjà.
Al llarg d’aquests anys realitza vàries exposicions. El 2005 publica el llibre “Un dia a Prats de Lluçanès”, el seguiran altres publicacions de fotografies en altres llibres, cartells, web, portades de cd, etc.. Durant 5 anys col·labora amb el fotògraf Jordi Pey en l’àmbit professional. Guanyador de diversos concursos de fotografia. Amb l’associació Amics de Robert Capa, durant uns anys organitzen cursos, exposicions, concursos i diverses activitats sempre a l’entorn de la imatge.
Enamorat del laboratori, ha fotografiat des de paisatge, esports, festes, viatges fins a fotografia social. Actualment el seu treball personal, està centrat en el retrat d’estudi.
MONTSE ARGERICH
Comença la formació a l’escola d’Arts i Oficis de Vic. Al 1996 especialitzant-se amb la fotografia. De l’any 1999 al 2004 es forma professionalment treballant amb Eugeni Ordrig, (president de l’Associació de Fotògrafs de la Catalunya Central).
Més tard comença a treballar com a fotògrafa freelance, la qual cosa li permet realitzar un treball personal de caràcter marcadament intimista. Utilitza la fotografia per expressar les emocions i la intensitat d’un moment.
Ha col·laborat amb diaris com l’Ara i El País en diversos reportatges com “Dones Invisibles”, “Ramadà al Desert”, “Bhopal, 30 anys d’Agonia”, “Circ du soleil, la passió dins l’ànima”, entre d’altres.
Amb la fotografia cerca les emocions d’un moment, la complicitat amb les persones, el sentiment intens i pur d’una sintonia amb tot el l’envolta… Troba en la fotografia, una eina que li permet expressar el que és, transmetre el que viu i compartir amb els altres històries personals a la vora de casa o a l’altra part del món.
Imagina amb la fotografia, poesies visuals, espais onírics sense temps on el pensament pugui viatjar lliure i somiar per uns instants en llibertat…
Amb la imatge escollida, Argerich vol transmetre amb la fotografia l’emoció d’un dels moments més intensos i eufòrics de la Festa Major.
La passada o passacarrers amb la Txaranga amb la música, el contacte humà i l’aigua que cau pels balcons, desperten la follia més extrema.
MARTÍ FONT
L’afició a la fotografia ve dels 9 o 10 anys de la mà de Mn. Joaquim Font, el qual a tres dels escolanets d’aquell moment els ensenyava el funcionament de la càmera de fer fotos, el revelat de la pel·lícula i el positivat a paper.
Durant els següents anys va continuar practicant i participant en concursos de fotografia i també col·laborant amb la revista local l’Estel del Lluçanès. D’aquesta manera se’ls va presentar l’oportunitat de fer fotos per al 9Nou al Lluçanès i aquesta col·laboració va durar diferents anys signada amb el pseudònim d’ ‘Els Rurals’.
Durant uns anys va compaginar la feina de paleta amb la fotografia, fins que amb un company es varen animar a obrir una botiga de fotografia de la que més tard la seva companya Ma Àngels i ell mateix, se’n farien càrrec i fins ara que el projecte continua.
Les imatges que presenta busquen donar més protagonisme als petits de la colla i el fet de com gaudeixen de la festa, són la pedrera del futur de la festa. Alhora, busca el ressò de l’esforç de la Unió Ciclista Lluçanès per portar la flama amb bicicleta des del Canigó.
XAVIER NAVARRO GOMIS
Pradenc de 46 anys, de professió serrador. Fotògraf aficionat, des de petit ja muntar un laboratori fotogràfic, amb el seu amic Jordi Palau, on hi revelaven els primers carrets amb la llum vermella, als 12 anys. La seva primera càmera una Werlisa “carret” , l’última una Nikon “digital”. Fa tot tipus de fotografia, però especialment festes populars, i tot tipus d’actes culturals.
Fotògraf de poques paraules i de moltes imatges, documenta i arxiva quantitat d’imatges que documenten el batec del poble.
La fotografia que presenta és l’orquestra municipal. Per ell representa festa, tradició, alegria, satisfacció de la feina ben feta.
XAVIER SERRA
Nascut a Prats fa 60 anys , va entrar en el món de la fotografia fa 10 anys. De manera aficionada i al seu propi aire, menys en algunes ocasions en que ha col·laborat amb alguna entitat del poble. Es considera poc amant de les aglomeracions, per això les seves fotografies són tranquil·les, de paisatge, natura, urbana, menys únicament quan s’endinsa a les festes del poble de Prats.
La peça que presenta s’anomena Futuristes. El ball del Contrapàs consta de dues parts: la primera, anomenada Contrapàs dels Traginers, la ballen només els traginers formant grups de 4 persones; la segona, anomenada Contrapàs del Poble, la balla tothom qui vol i es fa formant rotllanes al voltant de la plaça, als caps de la rotllana hi ha dues persones amb un bastó alçat que són els que dirigeixen els moviments, dels quals una part són sense moure’s del mateix punt, i l’altre part es balla anant de dreta a esquerra i desprès al revés.
Per l’autor aquesta imatge representa un dia molt pradenc, en el que el poble surt al carrer, s’agermana i gaudeix d’aquest ball amb tanta tradició.
JORDI PLANA PEY
Jordi Plana és el fotògraf convidat a la intervenció i acció expositiva del Elois de Prats. La seva mirada externa, permet ampliar l’imaginari de la festa.
MURLET representa la simbiosi de que en aquest temps, tots, (animals i persones) anem amb la CIVADERA o “MURLET” (A Prats en diuen MURLET) penjat de les orelles. Segons l’autor, no estem tan lluny els uns dels altres, aproximant el que seria una visió figurativa dels temps actuals.
