2. La Farinera

Coneguda històricament com «La Muntanyesa», la Farinera és un dels principals testimonis del passat industrial de Prats de Lluçanès. Construïda l’any 1907, es dedicava a la producció de farina i a la transformació de cereals, una activitat clau per a l’economia local.

Tot i patir un greu incendi durant la Guerra Civil, que va afectar-ne l’estructura i el gra emmagatzemat, va ser reconstruïda i va mantenir l’activitat fins al 1988. L’edifici, que forma part del patrimoni industrial catalogat i encara conserva part de la maquinària original, té un futur prometedor: l’any 2025 es va anunciar un projecte per rehabilitar-lo com a museu de motocicletes històriques i espai dedicat a la memòria del motor i de la indústria local.

3. L’Escorxador Públic

Amb l’objectiu de centralitzar el sacrifici de bestiar —que fins aleshores es feia al carrer o en cases particulars— i millorar les condicions higièniques del municipi, l’escorxador públic es va construir l’any 1908. La iniciativa va ser impulsada per l’aleshores alcalde i farmacèutic Josep Navarro.

Aquest edifici d’influència modernista —que encara conserva la data de construcció a la façana— forma part del patrimoni catalogat de Prats de Lluçanès. Després del seu tancament definitiu, l’any 2001, actualment està integrat dins del projecte de recuperació patrimonial vinculat a la rehabilitació de la Farinera.

4. Ca l’Andreuet

Popularment coneguda com «La Farmàcia», Ca l’Andreuet és una imponent casa d’estil modernista de principis del segle XX. La seva arquitectura reflecteix els elements ornamentals propis de les residències burgeses de l’època. Gràcies a la seva vinculació històrica amb l’activitat farmacèutica, va tenir una gran rellevància en la vida quotidiana del poble.

L’any 2019, l’Ajuntament va adquirir la finca per unificar-ne els jardins amb els de Cal Bach i crear així un gran espai per a esdeveniments a l’aire lliure. Actualment, l’edifici acull diversos usos públics i funciona com a sala d’exposicions.

5. Torre Malla

Construïda a principis del segle XX com a residència d’estiueig, la Torre Malla és un dels exemples més destacats de l’arquitectura modernista del municipi. És una construcció de dimensions mitjanes que crida l’atenció per la composició de les seves obertures i per l’atractiva ornamentació de la façana.

Com a mostra de la seva rellevància actual, l’any 2026 va ser adquirida per la Mancomunitat del Lluçanès per convertir-se en la nova seu del Consell Comarcal del Lluçanès.

6. Plaça Vella

La Plaça Vella és el cor històric i un dels racons més emblemàtics de Prats de Lluçanès: el centre tradicional de la vida comercial, social i festiva del municipi.

És l’escenari d’algunes de les danses més singulars del folklore local:

• La Trencadansa: es balla el 22 de gener, durant la Festa Major de Sant Vicenç, i és una dansa cerimonial documentada des del segle XIX.

• El Contrapàs: es balla per Sant Joan i els Elois (24 i 25 de juny). Té l’origen al segle XVII i està vinculat als traginers i als gremis de paraires.

Passejant per la plaça hi trobem autèntiques joies del patrimoni, des de Cal Casals —antiga fàbrica tèxtil d’estil modernista construïda entre 1883 i 1886— fins a Ca l’Enric, una de les poques cases que va sobreviure a l’incendi del poble provocat per les tropes borbòniques l’any 1714.

7. Església de la Bona Sort

L’actual església de la Bona Sort correspon a l’antic temple dedicat a Sant Vicenç. És un edifici d’origen antic i d’arquitectura senzilla, estretament lligat a la tradició constructiva local. Històricament, se sap que va ser restaurat l’any 1555 per Valentí Serra, ja que aquesta data figurava inscrita a la llinda de la porta original. Avui dia, continua sent una peça clau del patrimoni religiós de Prats.

8. Les Tres Fonts

Construïdes l’any 1746, les Tres Fonts són un dels espais amb més història i memòria col·lectiva de Prats de Lluçanès. Durant segles, no només van garantir el subministrament d’aigua pública a la població, sinó que també van servir d’abeurador per als animals de càrrega i les cavalleries, convertint-se en un punt neuràlgic de la vida quotidiana i de les activitats tradicionals del poble.

9. Safareig públic

Situat a prop del torrent del Merdinyol i de les Tres Fonts, el safareig públic es va construir l’any 1911. Abans d’aquesta obra, les dones del poble havien de rentar la roba directament al torrent; la inauguració del safareig va suposar una gran millora en la comoditat i la higiene de moltes famílies.

Avui dia, l’espai conserva intacta la seva estructura tradicional i és un bonic testimoni d’aquells equipaments populars tan essencials en el passat.

10. Cal Bernat

Si busques història viva, la casa de Cal Bernat és una de les construccions més antigues que es conserven al nucli urbà. La llinda de la finestra principal del primer pis mostra amb orgull la data de construcció: 1694.

La seva gran fita històrica és haver estat una de les poques cases que van resistir l’incendi provocat per les tropes felipistes l’any 1714, durant els darrers compassos de la Guerra de Successió.

11. Mercat setmanal

El mercat és una de les tradicions comercials i socials més vives de Prats de Lluçanès. Cada diumenge al matí, els carrers del centre —especialment el carrer del Mercat, la plaça de l’U d’Octubre, el carrer Mossèn Josep Valls i la plaça Nova— s’omplen de parades de productes alimentaris, tèxtils i tota mena d’articles.

A més, bona part del comerç local també obre les portes diumenge al matí, convertint el centre urbà en un espai ple de vitalitat.

12. Església parroquial de Sant Vicenç

Construïda entre 1627 i 1649 —en una època de gran creixement per al municipi—, aquesta església d’estil barroc és un dels grans referents arquitectònics i culturals de Prats.

Com a curiositat històrica destacada, la tradició local explica que va ser a les matines de Nadal d’aquesta església on es va cantar originalment la popular nadala Fum, fum, fum, abans que s’estengués i es popularitzés arreu de Catalunya.

13. Cal Duran

Cal Duran és una destacada casa de maçoneria de pedra construïda per Pere Joan Borrellas durant la primera meitat del segle XVIII. La llinda de la porta principal en confirma la cronologia amb la data de 1735.

L’element més singular d’aquest edifici és, sens dubte, la seva torre coronada amb merlets, una característica arquitectònica molt poc habitual en les construccions populars de la zona i que la converteix en una peça única dins del patrimoni local.