S’organitzen diversos actes i activitats per a tots els públics, tallers, el cagatió, concerts…
De dilluns a divendres, de 8:00 a 15:00 / dimecres, de 8:00 a 19:00
FESTES I TRADICIONS
El calendari festiu i les tradicions que fan poble.
A Prats de Lluçanès hi ha dues cites festives especialment destacades al llarg de l’any. La primera és la Festa Major de Sant Vicenç, que se celebra el 22 de gener, dia del patró del poble. La segona són les Festes de Sant Joan i els Elois, els dies 24 i 25 de juny, una celebració molt arrelada al municipi que combina tradició, cultura popular i una gran participació ciutadana.
21 de Gener
Festa Major de Sant Vicenç
La celebració patronal per excel·lència de Prats de Lluçanès, una festivitat catalogada que uneix el pes de la història folklòrica amb la vitalitat del teixit associatiu.
Dates de celebració
S’articula anualment al voltant del 22 de gener, diada de Sant Vicenç, patró de la parròquia i del municipi, estenent-se normalment durant el cap de setmana més proper.
Essència i cultura popular
A diferència de les multitudinàries Festes de Sant Joan i els Elois a l’estiu, la Festa Major té un caràcter molt més íntim i de preservació d’arrel. El seu tresor més preuat és la Trencadansa, un ball històric d’origen setcentista (s. XVIII) estructurat en tres parts (la Trencadansa, el Ballet de Déu i la Corranda). És un acte d’una gran bellesa on els balladors impregnen l’ambient amb l’olor de la colònia que brolla de la tradicional almorratxa (recipient de vidre).
Actes principals
Tot i que el programa d’oci pot variar cada any, el cor de la Festa Major pivota sobre actes tradicionals inalterables:
• El Seguici i la Passada: La formació de la comitiva popular encapçalada pels Gegants de Prats (en Vicenç i l’Àgata).
• Actes solemnes: El Pregó institucional i el tradicional Ofici solemne, on s’interpreta el Cant dels Goigs a Sant Vicenç.
• L’exhibició a la Plaça Vella: A la sortida d’ofici té lloc el moment àlgid de la cultura popular: la ballada de la Trencadansa i els Ballets de Sant Vicenç.
• Oci i germanor: El programa es completa amb la clàssica Serenata i ball de gala (amb orquestres de renom), propostes de teatre i concerts de nit al Pavelló Municipal per al jovent.
Valor patrimonial i social
Inscrita en el Mapa de Patrimoni Cultural, el seu valor immaterial recau en el gran esforç col·lectiu que ha fet el poble per recuperar i blindar les seves danses pròpies. Socialment, actua com un motor estratègic de cohesió que dinamitza el poble, trencant el rigor de l’hivern lluçanès i unint a la plaça veïns de totes les generacions.
23 - 25 de Juny
Festes de Sant Joan i Elois
La celebració d’estiu per excel·lència de Prats de Lluçanès, una festivitat d’arrels centenàries que fusiona la màgia del foc solsticial amb la històrica tradició traginera i ramadera del municipi.
Dates de celebració
S’articulen anualment els dies 24 i 25 de juny, coincidint amb la festivitat de Sant Joan Baptista i la celebració local dedicada a Sant Eloi (patró dels traginers i oficis metal·lúrgics). Molt sovint els actes s’estenen al llarg de tota la setmana de la revetlla.
Essència i cultura popular
A diferència del caràcter solemne i recollit de la Festa Major de Sant Vicenç, les Festes de Sant Joan i els Elois representen l’esclat de l’estiu, la disbauxa i la participació multitudinària al carrer. La seva essència s’ancora en tres elements fonamentals: el foc, els cavalls i l’aigua. Té el seu origen històric en l’activitat transhumant i en el transport de productes tèxtils per part dels traginers del Lluçanès, coneguts popularment com a “elois”.
Actes principals
El programa és molt ampli, variat i de gran intensitat, però el pes de la tradició pivota sobre aquests moments inalterables:
La Revetlla i la Flama (23 de juny): L’arribada de la Flama del Canigó al poble, que serveix per llegir el manifest i encendre el peveter, acompanyada de l’encesa del “Petardàs infantil”.
Sant Joan i la Marxa de Torxes (24 de juny): Al matí destaca la celebració del clàssic Cros de Sant Joan (amb més de 40 edicions d’història). A la nit, des del balcó de l’Ajuntament Vell, s’encén el “Petardàs” que dona el tret de sortida a la solemne, tradicional i multitudinària Marxa de les Torxes.
La Passada dels Elois (25 de juny): L’endemà al matí pren el protagonisme el món eqüestre amb la passada dels carreters. Cavalls, mules, ases i carruatges engalanats recorren els carrers acompanyats de músics i de centenars de persones.
El Contrapàs i les Curses:
El dia 24 a la nit, seguint la marxa de les torxes, els carruatges i els animals, es fa parada a la plaça Vella i a la plaça Nova. Allí, a la llum de les fogueres i al so dels músics del grup orquestral de Prats, es balla el Contrapàs. El dia 25, el dia dels Elois, es repeteix el recorregut i les ballades. Els balladors van vestits de traginers amb llargues bruses negres, mocadors blancs, gorres i espardenyes de vetes, i porten com objecte característic un bastó que es posen l’esquena per ballar. A la tarda del dia 25, l’adrenalina es trasllada al camí de l’ermita de Sant Sebastià, on se celebren les històriques i vibrants curses d’elois.
Valor patrimonial i social
Inscrita com a manifestació festiva al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació, el seu valor immens rau en la resistència per preservar els antics costums traginers del Lluçanès adaptant-los al segle XXI. Socialment, és l’esdeveniment més massiu de Prats de Lluçanès i, per extensió, de la comarca, una demostració d’efervescència popular que reforça l’orgull local i projecta la vitalitat del municipi.
5 de Febrer
Santa Àgata
Una jornada de memòria històrica i d’homenatge a la resiliència de Prats de Lluçanès, on el poble recorda un dels episodis més tristos de la seva història per transformar-lo en un clam de supervivència, identitat i orgull local.
Dates de celebració
L’eix central de la commemoració és el 5 de febrer, coincidint amb la festivitat al santoral de Santa Àgata.
Essència i context històric
La Diada té un origen estrictament històric. Commemora el 5 de febrer de 1714, durant la Guerra de Successió, quan les tropes borbòniques de Felip V (comandades pel comte de Montemar, Carrillo de Albornoz) van incendiar i devastar la pràctica totalitat de la vila. L’essència de la jornada no és només recordar la tragèdia, sinó homenatjar el coratge i l’esforç col·lectiu d’aquella generació de pradencs i pradenques que es van negar a desaparèixer, reconstruint el poble fins a viure una gran època d’esplendor demogràfica i econòmica poques dècades després. Com a curiositat històrica vinculada a la festa major que parlàvem abans, la geganta del poble duu el nom d’Àgata precisament en honor a aquesta efemèride.
Actes principals
Tot i que s’organitzen diversos actes culturals al voltant d’aquesta data (teatre, presentació de treballs de recerca acadèmica, audicions de sardanes, etc), els actes insígnia són:
El Repic de campanes: És l’acte més emblemàtic. El 5 de febrer al migdia (de 12h a 14h), el campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç obre les portes a tothom per fer repicar les campanes manualment i fer sentir arreu la supervivència del poble.
La Coca de Santa Àgata: En l’àmbit gastronòmic, gràcies al teixit associatiu i als forners locals, en els últims anys s’ha recuperat aquesta coca tradicional que es degusta durant les ballades de sardanes o a la fi de les rutes històriques.
L’engalanament de balcons: Com a símbol d’identitat, durant la jornada els veïns pengen senyeres als balcons, i se’n sol penjar una de grans dimensions des de dalt de tot del campanar.
Valor patrimonial i social
La Diada de Santa Àgata és, per damunt de tot, una eina de cohesió intergeneracional i un exercici vital de memòria col·lectiva, convertint una tragèdia del segle XVIII en un motor que reforça l’esperit de superació, el sentiment de pertinença al Lluçanès i la defensa de la pròpia identitat.
Actualment, Santa Àgata es complementa amb uns actes que se celebren el cap de setmana posterior a Santa Àgata, a no ser que aquesta festivitat s’escaigui en dissabte i diumenge que es faria el mateix cap de setmana.
14 de Maig
Focs de Sant Isidre
L’homenatge més pur a l’arrel pagesa i rural de Prats de Lluçanès. Una nit de barri, caliu i germanor que manté viva una antiquíssima tradició de protecció agrícola gairebé extingida a la resta de Catalunya.
Dates de celebració
S’articula la nit del 14 de maig (la revetlla pròpiament dita i moment de l’encesa dels focs) i s’allarga fins a l’endemà, 15 de maig, festivitat al santoral de Sant Isidre Llaurador, patró de la pagesia.
Essència i context històric
Molt abans de ser una festa de barri, els Focs de Sant Isidre eren un ritus pagès de protecció i combat. Antigament, l’encesa d’aquestes fogueres tenia com a propòsit foragitar els mals esperits que amenaçaven les collites primaverals.
Actes principals
La dinàmica de la festa avui dia es viu a peu de carrer i a les masies, allunyada de grans protocols i centrada en la vida veïnal:
• La recollida d’andròmines: Els dies previs, la mainada i els veïns de cada barri s’encarreguen de recollir fustes, mobles vells i andròmines per apilar-les i preparar la foguera.
• L’encesa als barris i masies: A diferència del foc únic de Sant Joan, per Sant Isidre s’encenen múltiples fogueres de forma simultània (a partir de les 22h).
L’espectacle visual dibuixa un mapa de punts de llum tant als diferents barris del nucli urbà com en algunes masies dels afores.
• Els sopars populars i la pirotècnia: La foguera és l’eix al voltant del qual s’apleguen els veïns i veïnes per compartir un sopar a la fresca. El menú clàssic no hi sol faltar: pa torrat, botifarra, coca i vi bo, acompanyat del llançament de petards per part del jovent.
• L’ofici solemne (15 de maig): L’endemà al matí el to festiu deixa pas a la litúrgia, amb una missa on els fidels i la pagesia homenatgen el patró, tradicionalment acompanyada del cant dels Goigs de Sant Isidre.
Valor patrimonial i social
La Revetlla de Sant Isidre de Prats té un valor antropològic incalculable i està catalogada al Mapa de Patrimoni Cultural precisament per la seva raresa: Prats de Lluçanès és un dels únics municipis de Catalunya que es resisteix a perdre-la. Mentre a la resta del país (i fins i tot en pobles veïns) s’ha apagat, a Prats s’ha sabut transformar un ritu pagès en una eina d’autèntica cohesió social i identitat de barri, marcant un preludi íntim i familiar abans de les grans festes d’estiu.
Juny
Festes dels barris
L’expressió més genuïna de la vida veïnal i de carrer a Prats de Lluçanès. Una celebració itinerant que, dia a dia, converteix cada racó del poble en el protagonista absolut, enfortint el teixit comunitari just abans de l’esclat del solstici d’estiu.
Dates de celebració
S’articulen històricament la setmana següent a la festivitat de Corpus Christi (el període que antigament es coneixia com la “vuitada de Corpus”). S’estenen ininterrompudament de dilluns a divendres, dedicant cada dia de la setmana a un barri diferent del poble.
Essència i context històric
Tot i tenir un origen reculat en les antigues celebracions i cants litúrgics de l’octava de Corpus, les Festes dels Barris han evolucionat al llarg de les dècades fins a esdevenir una celebració completament cívica, lúdica i popular.
L’essència recau en la descentralització: la festa es desplaça cada dia. Una de les particularitats més entranyables és la nomenclatura festiva amb què es divideix el poble, batejada amb noms d’animals. L’ordre històric i establert és: el barri dels Capgrossos (dilluns), les Sargantanes (dimarts), els Llangardaixos (dimecres), els Escura-ossos (dijous) i les Salamandres (divendres).
Actes principals
L’esquema de la festa és gairebé idèntic per a cada barri, mantenint un caràcter de molta proximitat i pensat per viure’s a les places pertinents (com la Plaça Nova, la Plaça Vella o el Passeig):
Els jocs de cucanya: A mitja tarda, l’espai públic de cada barri es talla al trànsit i s’omple d’infants per participar en jocs tradicionals al carrer, recuperant la infantesa viscuda a la fresca.
El ball i el pubillatge: Cap al vespre s’organitza un ball popular (amb músics locals o petits conjunts). Un dels moments més esperats de la nit és quan el veïnatge vota i escull els seus propis representants: l’Hereu i la Pubilla del barri d’aquell any.
Gastronomia de carrer: Com a tret d’hospitalitat bàsic, la comissió de cada barri s’encarrega de repartir coca i vi (o altres begudes) entre tots els assistents per arrodonir la vetllada.
Valor patrimonial i social
Catalogades com a manifestació festiva al Mapa de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, les Festes dels Barris actuen socialment com el gran “escalfament” previ a les intenses festes de Sant Joan i els Elois. El seu valor immutable és el de “fer barri”
Març - Abril
Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció
El cicle primaveral per excel·lència de Prats de Lluçanès. Una seqüència de celebracions que enllaça perfectament la solemnitat i el recolliment religiós amb l’esclat d’alegria, música i cultura popular als carrers i entorns del municipi.
Dates de celebració
S’articula entre els mesos de març i abril, fluctuant anualment segons el calendari lunar, des del tancament de la Setmana Santa fins al Diumenge de Pasqua i el Dilluns de Pasqua.
Essència i cultura popular
Aquestes festivitats representen el contrast del final de l’hivern i l’arribada de la primavera. El recolliment de la Passió deixa pas ràpidament a una efervescència cultural on els protagonistes absoluts són els cantaires de les caramelles (amb els seus cants de caire religiós i de felicitació) i els integrants dels tradicionals Balls de bastons. La força dels bastons picant a l’uníson al carrer i les veus de les corals simbolitzen el despertar de la vida i el cicle agrícola al poble.
Actes principals
La transició d’aquests dies festius pivota de forma cronològica sobre tres moments inalterables:
• Divendres Sant (La Processó del Sant Enterrament): És l’acte central de la Setmana Santa al municipi. Al vespre, els carrers s’omplen de respecte i silenci per viure aquesta històrica processó on els portants fan sortir i desfilar els diferents passos de la Passió.
• Pasqua de Resurrecció (Diumenge): Des del matí, els Bastoners de Prats de Lluçanès i la colla de Bastoners Estelladors es despleguen pels carrers i places del poble per contagiar l’ambient de joia arreu. En sortint de missa, la Coral interpreta el seu repertori de caramelles, i finalment es fa una ballada conjunta de bastons al centre de la plaça de l’Església.
• Dilluns de Pasqua: L’endemà, la celebració surt del nucli urbà i s’escampa per l’entorn rural. Al matí, seguint una tradició molt antiga d’agraïment i felicitació, els Bastoners de Prats de Lluçanès fan una ruta visitant les diverses cases de pagès de tot el municipi. A les 11, es fa la missa a l’església romànica de Sant Andreu de Llanars, on posteriorment es duen a terme els balls de bastons a l’esplanada del temple.
Valor patrimonial i social
La riquesa d’aquest cicle festiu rau en la seva capacitat d’unir el recolliment històric amb la vitalitat de la cultura popular. D’una banda, preserva el rigor tradicional de la processó de Setmana Santa; de l’altra, blinda manifestacions centenàries com el cant de les caramelles i els balls de bastons.
5 de Gener
Cavalcada de Reis
5 de gener. La vigília de Reis, a la tarda, la població rep amb entusiasme Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, aquests normalment arribaven pel cantó del Santuari de Lurdes en unes carrosses molt ben guarnides. Ja dins del poble, Ses Majestas van a l’església parroquial, a l’ajuntament on són rebuts per les autoritats municipals reben les claus del poble i finalment es dirigeixen a la Plaça Nova per saludar tots els nens i nenes.
12 de Febrer
Carnestoltes
Al nostre municipi des de fa uns anys la comissió de Carnestoltes organitza una desfilada de carrosses i un dinar popular amb espectacle infantil inclòs el diumenge. Cada any hi ha més participació tant d’aquest tipus de transport com de gent disfressada. Cal dir també que en aquesta data hi ha el tradicional ball dels Romeus conegut amb el nom de La Pitota.
Març - Abril
Setmana Santa
El Divendres Sant és tradició fer la Processó del Sant Enterrament on hi surten passos.
Agost
Festa de Lurdes
Quart diumenge d’agost. El motiu de la festa és la celebració de l’aniversari de la construcció de la capella.
Setembre
Festa d’homenatge a la gent gran
Se sol celebrar el mes de setembre. Comença amb una missa, segueix un dinar popular i acaba amb l’actuació d’algun esbart dansaire.
