Les Tres Fonts constitueixen un conjunt d’enginyeria hidràulica del segle XVIII que combina funcionalitat i tractament arquitectònic.

Història

Van ser construïdes l’any 1746 en un moment en què el creixement del nucli urbà feia necessari garantir un subministrament d’aigua estable i accessible. El conjunt s’ubica prop del naixement d’un torrent, aprofitant els recursos naturals de la zona.

Arquitectura

L’espai s’organitza en un nivell inferior al carrer, al qual s’accedeix mitjançant una escalinata de pedra. La font està protegida per una porxada formada per dos arcs carpanells sostinguts per un pilar central.

El frontal presenta tres brolladors metàl·lics amb forma de caps d’animals, que aboquen l’aigua a tres piques alineades. A la part central s’hi troba una fornícula decorada amb una rajola ceràmica amb la imatge de Sant Ramon Nonat, element que evidencia la dimensió devocional associada a l’aigua.

Valor patrimonial

És un exemple destacat d’infraestructura hidràulica tradicional integrada en el teixit urbà, amb una composició arquitectònica cuidada i un notable valor etnològic.

Ubicació

Entre el carrer de la Font i el torrent Merdinyol