L’església parroquial de Sant Vicenç és el temple principal de Prats de Lluçanès i el centre neuràlgic de la seva història moderna.

Història

Tot i que el culte a Sant Vicenç ja tenia funcions parroquials documentades el 1063 (a l’emplaçament de l’antiga capella de la Bona Sort), l’església actual es va edificar en un lloc nou entre els anys 1627 i 1649, per donar cabuda a l’expansió demogràfica de la vila. L’edifici ha patit greument els estralls bèl·lics: el 1837, durant la Primera Guerra Carlina, Benet Tristany en va fer aterrar el campanar primitiu perquè s’utilitzava com a fortificació (fou refet el 1854). Més tard, l’any 1936, el temple va ser saquejat i incendiat, fet que va suposar la pèrdua irreparable d’un majestuós retaule barroc del segle XVII.

Arquitectura

És un edifici de grans dimensions de tradició classicista i barroca, molt marcat per les reconstruccions posteriors. Consta d’una espaiosa nau central amb capelles laterals i volta de canó amb llunetes. A l’exterior hi destaca una portalada d’estil auster i línies neoclàssiques, coronada per una fornícula. Al seu costat s’hi alça l’imponent campanar de torre quadrangular, bastit aprofitant les pedres del campanar aterrat al segle XIX.

Valor patrimonial

El seu gran interès patrimonial rau a ser l’element fonamental que va articular el creixement urbanístic i econòmic de Prats al segle XVII (el nou barri dels paraires i teixidors), sent des d’aleshores el veritable epicentre històric, social i religiós de la població.

Ubicació

Situada al bell mig del nucli urbà de Prats de Lluçanès, presidint la plaça de l’Església i a tocar del carrer Major.