La Cadira d’en Galceran és un mirador natural de pedra que amaga un passat marcat per l’èpica militar carlina del segle XIX al Lluçanès.

Història

Pren el seu nom del comandant carlí Josep Galceran i Escrigàs (fill de Prats de Lluçanès), una figura clau per haver encapçalat el primer aixecament a Catalunya a favor de Carles V l’any 1833. La tradició documenta que, durant la Primera Guerra Carlina (la Guerra dels Set Anys), utilitzava aquest punt estratègic elevat per seure i vigilar els moviments de les tropes a la veïna vall de Merlès. Tot i que la llegenda popular diu que hi va morir mirant les tropes, històricament se sap que només hi va ser ferit, podent exiliar-se a França posteriorment.

Descripció

Es tracta d’un gran aflorament rocós que sobresurt al capdamunt de la carena. Per la seva singular morfologia graonada i la seva posició prominent, recorda rústicament un gran seient de pedra o talaia natural. Com a curiositat arqueològica, a la roca s’hi poden observar unes marques gravades (dues esferes i una línia) que s’han interpretat com a antics símbols de fecunditat.

Valor patrimonial

L’espai combina unes vistes paisatgístiques excel·lents sobre els plans de Sagàs i el Berguedà amb el testimoni històric in situ de les guerres carlines. És un punt indispensable per entendre el control visual i estratègic del territori a la Catalunya interior del 1800.

Ubicació

Situada a la carena que separa la vall de la riera de Merlès i l’altiplà de Prats, just en el límit fronterer amb el terme de Lluçà. S’hi arriba fàcilment resseguint el sender de petit recorregut PR C-44 (dins la popular Ruta de la Bruixa Napa).