Sant Andreu de Llanars és un dels exemples més ben conservats d’arquitectura romànica del municipi.

Història

L’església apareix documentada l’any 997, vinculada inicialment a l’estructura feudal del territori. Amb el pas del temps, el despoblament de la zona va reduir-ne la funció parroquial. Entre 1956 i 1958 va ser restaurada per tal de recuperar-ne l’aspecte original, eliminant afegits posteriors.

Arquitectura

És una construcció romànica del segle XII, de nau única i planta rectangular, coberta amb volta de canó. L’absis semicircular, orientat a llevant, presenta una finestra de doble esqueixada.

La portalada, situada a la façana sud, està formada per arcs de mig punt en degradació. A la façana oest s’hi alça un campanar d’espadanya de dues obertures.

Valor patrimonial

Destaca per la seva autenticitat i pel bon estat de conservació, que permet identificar amb claredat els trets essencials del romànic rural.

Ubicació

Zona oest del municipi, en entorn rural