El plafó del “Fum, fum, fum” és un element commemoratiu que reivindica el vincle indissociable entre la vila i una de les nadales catalanes més universals.

Història

L’any 1904, el músic i folklorista pradenc Joaquim Pecanins va recollir i transcriure per primera vegada la lletra i la música d’aquesta cançó, que els veïns cantaven tradicionalment a les Matines de Nadal (la Missa del Gall). Segons els etnomusicòlegs, la lletra original era satírica, i els cantaires feien servir el mot “fum” com a eufemisme afinat per no dir “fot” (del verb fotre) a l’interior del temple religiós.

Descripció

Es tracta d’una placa o plafó informatiu que homenatja la figura de Joaquim Pecanins per la seva tasca fonamental de compilació, recordant a tots els visitants que va ser just en aquest indret on es va salvar la cançó de l’oblit per harmonitzar-la i donar-la a conèixer al món.

Valor patrimonial

Té un immens valor immaterial i folklòric, ja que certifica físicament el bressol original d’una de les cançons populars catalanes més internacionals de la història, cantada i traduïda avui dia a desenes d’idiomes.

Ubicació

A la façana de l’església parroquial de Sant Vicenç, a la plaça principal i al cor del nucli antic de Prats de Lluçanès, recordant l’espai històric on ressonava la nadala.