L’ermita de Sant Marçal és una petita capella rural estretament vinculada a la masia històrica que li dona nom, al terme de Prats de Lluçanès.

Història

El culte en aquest indret ja apareix documentat l’any 1068, quan un particular va fer donació de “l’església de Sant Marçal i el seu alou” al monestir de Ripoll. Més endavant, l’any 1276, també se cita al testament de Bernat de Bassil i als registres de la canònica de Lluçà. Tanmateix, l’edificació originària no ha perdurat. La capella actual va ser bastida l’any 1746 per l’hereu del mas, aprofitant antics carreus medievals. Ha estat històricament una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats.

Arquitectura

És una esglesiola de planta rectangular, de nau única i amb un absis d’acabament quadrat (carrat). Està construïda amb maçoneria de pedra irregular, però reforçada amb carreus grans ben escairats a les cantonades. La façana principal, a ponent, llueix una porta de llinda motllurada on s’hi llegeix gravat: «1746 CLIMENT MARÇAL ME FECIT», coronada per un arc de descàrrega triangular fet de maó. La façana sud té una finestra a mode d’espitllera, i l’edifici queda rematat per una teulada a dues aigües i un campanar d’espadanya d’un sol ull.

Valor patrimonial

El seu valor recau en la gran persistència històrica del culte ininterromput en aquest enclavament des del segle XI. Arquitectònicament, il·lustra el pes que va tenir la puixança de les grans famílies de la pagesia catalana del segle XVIII a l’hora d’assumir la reconstrucció i el mecenatge dels antics llocs de fe rural.

Ubicació

Al sector nord-est del municipi de Prats de Lluçanès, situada a escassos metres a llevant (est) de la masia del Marçal.