La Font Guillera és un paratge natural singular del Lluçanès on conflueixen una gran riquesa biològica i importants vestigis arqueològics de la prehistòria.

Història

La balma propera a la font va ser descoberta l’any 1964 per mossèn Jaume Pladelasala i excavada tot seguit per aficionats locals. Més tard, els estudis van confirmar que s’hi amagava un enterrament col·lectiu de l’època eneolítica (cap al 1700-1500 aC) amb les restes antropològiques d’almenys tres individus (un home, una dona i un infant). D’altra banda, entre el 2016 i el 2017, la font va ser netejada de residus plàstics i “apadrinada” pels alumnes de l’Escola Lluçanès per tal de protegir l’ecosistema que s’hi havia creat.

Descripció

El conjunt comprèn dos elements propers: una font natural que alimenta un toll d’aigua ombrívol, i, a uns 75 metres en direcció nord, una gran balma rocosa pràcticament rectilínia de prop de 60 metres de llargada que va servir de sepulcre fa mil·lennis.

Valor patrimonial

Aquest racó posseeix un doble valor excepcional. D’una banda, l’arqueològic, gràcies a les troballes funeràries que testimonien el poblament prehistòric de la comarca. De l’altra, l’ecològic, ja que el toll de la font s’ha consolidat com un microhàbitat protegit imprescindible per a la reproducció d’amfibis autòctons com la salamandra.

Ubicació

Se situa al nord de Prats de Lluçanès, just a la línia divisòria amb el terme municipal de Lluçà (de fet, la frontera administrativa travessa el bell mig de la balma). S’hi accedeix a peu desviant-se per un corriol a l’esquerra del sender PR C-44.